VACANCES? ALTRE COP? SÍ, TOCA EL NADAL!

Després de disputar l'últim partit d'aquest 2011, ens hem quedat amb un regust de derrota, no obstant fent una valoració general de com han anat aquests 11 partits l'únic que em ve al cap és que estem en les posicions capdavanteres i ens hi hem mantingut durant els 11 partits, i aquesta és la valoració que n'hem de treure. Si comparem amb altres anys, arribats a aquest mateix punt observem que en molts casos el casiller dels partits amb derrotes guanyava al casiller amb els partits guanyats i quan parlàvem dels partits a casa, aquest fet incomprensiblement augmentava.
Aquest any, de moment hem aconseguit canviar aquesta dinàmica i valorant el que hem fet, estem imbatudes a casa no deixant escapar cap punt, i valorant els punts que hem deixat escapar 8 d'un total de 18, no està gens malament, sabent la dificultat que té aquesta categoria quan parlem de viatges a territori rival, molts factors que influeixen i posen molts més handicaps al partit, per fer més difícil i més valuosa una victòria lluny de casa. Tot i així no busquem excuses externes a les nostres derrotes encara que sabem que hi influeixen, i si en la continuïtat del nostre treball.

Tres setmanes de pausa, per després jugar un partit i tornar a fer tres setmanes de pausa, no ajuda gens a la competició, ni als entrenadors, ni als preparadors físics, ni a les pobres jugadores, que han d'agafar ritme de competició, després d'haver disputat 10 partits, per tornar-lo a perdre, durant les vacances de Nadal. La crítica constructiva de tot això està clara, és obvi que és necessiten competicions internacionals, és obvi que les dates del campionats del món no depenien de la Federació Espanyola, però el que és obvi que aquesta aturada amb un partit al mig no beneficia a ningú, i és un mal de cap per a molts. I en contra diré que l'any passat va passar una cosa molt semblant i el campionat és feia aquí, l'única diferència va ser que enlloc de 3 setmanes varen ser 2.

I tot això ho dic perquè aquestes 3 setmanes s'han fet molt llargues, s'ha fet eterna l'espera per tornar a competir, per sentir l'emoció, per sentir la tensió, per sentir els nervis prepartit, i ara que hi tornem...ve Nadal?? Entenc perfectament als entrenadors, perquè la gestió d'entrenaments i preparació de partits és complicada, ara bé, les jugadores també ho patim, i és que mantenir la concentració i la intensitat durant aquest llarg període de temps sense competir és molt complicat!!

Dit això afegeixo:

Aquest bloc també ha fet festa i en farà durant el Nadal, i per això només queda dir que passeu unes molt bones festes de Nadal amb la família i amics i que el dia 7 ens puguem tornar a veure per celebrar una nova victòria a casa i començar així el que esperem que sigui un gran any pel Futbol Sala Gironella.

Som-hi Giro, Som-hi Noies!

Des d'Odense

Hola a tothom! Fa uns dies la Marga em va proposar d’escriure 4 ratlles per aquest blog del Giro i tot i que no sabia molt bé que escriure em va fer il·lusió!

La gent que em coneix ja sap que estic d’Erasmus a Odense (Dinamarca) i que des d’aquí costa una mica més de seguir com va la lliga i tots els moviments de la competició, però per a mi això és només una part del Gironella.

Sembla que quan estàs a fora de casa les coses relacionades amb la teva terra et fan especial il·lusió, tinc un amic finlandès que de tan en tan necessita fer una bona sauna, italians que s’alegren de veure que aquí també hi ha oli de la Toscana o catalans que somriuen quan veuen un danès que porta la samarreta del Messi… però el meu moment de sentir-me a prop de casa és quan rebo els Info-Giros! Tot i que algun dissabte al matí em despertin… em fa molta gràcia llegir-los, és llavors quan penso mira, ja deuen estar pujant cap a Gironella o ja han enfilat el bus per viatjar... i molt més aquest any que gairebé tots els que arriben són més que positius!

Aquí l’esport rei és l’handbol seguit del bàdminton i el futbol sala no és gaire conegut, però tot i que a vegades els costa una mica entendre quin és l’esport que practicava a Catalunya, des d’aquí també vaig fent una mica de propaganda a gent d’arreu del món, tot i que a la majoria els sigui impossible pronunciar el nom! La veritat és que quan els explico la història del club on jugava molts coincideixen en que té molt de mèrit que un poble tant petit tingui un equip així!

Potser semblarà una tonteria però crec que durant tots els anys que he gaudit de l’equip també m’han servit de molt en aquesta nova experiència, sobretot a l’hora de conviure i respectar, relacionar-me i mostrar principis. Potser l’eslògan que utilitzava el Barça “el valor de tenir valors” podria ser perfectament el d’un club tan humà com el de Gironella.

Així que des d’aquí felicitar-vos a totes i tots pel gran inici de temporada que esteu fent i animar-vos a seguir així! Perquè crec que conec bé aquest equip i sé que d’il·lusió i talent no en falta pas!

Una abraçada molt forta!

Maria

La jornada de Reflexió

Per unes hores líders.

Per primera vegada de la temporada, el FS Gironella és col·loca líder, no recordo si algun cop en tot el camí a DH ho havia aconseguit, en la primera o segona jornada de lliga, el fet és que aquest any no serà per oportunitats de posar-s'hi. N'ha tingut dues de molt clares, la primera davant el Soto del Real, amb la qual una victòria ens hauria posat primeres en solitari, i l'altra davant el Saragossa, però en els dos casos no hem pogut sumar els tres punts, cosa que ens ha privat d'aquest privilegi (o no!).

Ahir vam guanyar un partit molt important, però no perquè per un moment ens posàvem líders (mentre escric aquestes línies està jugant el Cajasur), sinó perquè distanciem al cinquè classificat fins ara.

Un altre factor important a tenir en compte és que hem aconseguit 25 punts, xifra amb la que ronda la lluita pel descens, per tant tenim un objectiu gairebé complert.

Pensareu, quin objectiu més poc ambiciós per aquest equip. La qüestió no és que sigui poc ambiciós, sinó que un gran objectiu s'aconsegueix a partir de petits objectius, d'anar pas a pas, i això és el que està fent el Giro.
No volem sentir a parlar d'objectius de lluitar per la lliga, ni de copa ni de res. Volem jugar els partits com els d'ahir, volem gaudir a la pista com ho vam fer ahir, volem fer gaudir a la gran afició que ve a veure'ns com ahir, volem competir cada partit, aquest és el nostre primer objectiu, la resta ja vindrà.

La jornada de reflexió per tan, ens deixa amb una cosa clara. Gaudim del que estem vivint... futbolísticament parlant, perquè de la resta...en sabrem avui els resultats...Blaus o Vermells jo em quedo amb el blanc-i-vermell!

Som-hi Giro.

Totes a una

Un dia després de disputar un dels partits més durs (agressivament parlant) que recordo, penjo aquesta foto que ens va fer la Magda durant l'escalfament.
M'agrada, perquè és el reflexe del que som, del que hem estat i del que seguirem sent d'aquí en endavant.

Lluny de joc violent, lluny de males paraules, lluny de gests desagradables...Creixem a partir del respecte mutu, el treball en equip i la honestedat.

No cal que ho expliqui, la imatge parla per si sola.

Ara més que mai SOM UNA!

Ni abans tan bones ni ara tan dolentes, simplement el Giro!

Després del partit del cap de setmana, és normal que no estiguem satisfets pel punt aconseguit; segurament al finalitzar el partit tothom va començar a pensar què podria haver fet millor i què hauria pogut haver canviat per tal d'aconseguir la victòria.
No ens hem d'ofuscar i hem de mirar cap endavant ja que queda molta lliga. És un punt guanyat fora de casa i que hem sumat; a més ens confirma una cosa que ja sabíem des del principi del campionat: no tindrem cap partit fàcil. En tots els partits ens trobarem amb diferents dificultats i els hem d'anar superant per anar creixent i millorant com equip.
Sembla que ara, per només puntuar fora de casa, ja estem de cap a caiguda; que tot el que hem aconseguit abans ha sigut qüestió de sort; i que nosaltres no hem fet res per tirar això endavant; ni molt menys. S'ha jugat, s'ha competit i s'ha intentat guanyar en tot moment.
Està bé poder veure el nostre equip a dalt de la classificació, però si només ens centrem en això i comencem a fer càbales sobre quants punts podem aconseguir ens equivoquem; perquè els punts s'aconsegueixen jugant els partits i centrant-nos en el partit que ara ens toca jugar.
Tot això no ha sigut producte de la casualitat i de l'atzar; tot l'equip ha treballat força tots els entrenaments per preparar els partits i treure el rendiment més òptim de l'equip. No hem de treure importància a l'esforç que donem cada dia en els nostres entrenaments; realment això si que és espectacular i ho veiem els que hi estem dilluns, dimarts i dijous.
Així que ara hem de continuar treballant i estan unides més que mai; ja sabeu el dit: la unió fa la força.
1, 2, 3, ¡EQUIP!

Dani

VISCA L'ESPECTACLE PERÒ NO OBLIDEM EL TREBALL

A principi de temporada, quan miràvem el calendari pensàvem... uff!!! ens toquen partits molt difícils al principi... i realment així ha estat, i a més a més curiosament el que hem perdut era el que a priori pensàvem que seria el més assequible de tots.
Que vull dir amb aquesta introducció, que tot i que cada equip té el seu “caché” (aconseguit al llarg dels anys), aquí no hi ha res fet abans de cada partit, i aquesta lliga serà maca per això. Perquè després de molts anys de bipartidisme o tri partidisme sembla que la cosa comença a divergir i a repartir-se una mica. Això pinta de que serà emocionant. Aquest fet tan simple penso que pot fer que molta gent s'enganxi i vulgui seguir de més a prop aquest esport. Sinó, podem mirar-nos a nosaltres mateixos o és que ara la gent no està més engrescada que mai, pels bons resultats obtinguts i per la nostra posició a la taula, pels partits igualats que hem realitzat, per l'espectacle que s'ha donat al pavelló, aquesta igualtat farà que aquest esport tan intens guanyi afeccionats.

I ara, parlant més concretament de nosaltres i contenint el vertigen convertit en eufòria que pot provocar veure'ns tan a dalt, s’ha de remarcar que no estem fent res més que treballar i complir amb les indicacions dels entrenadors. Molts direm; "sí, hem tingut sort", hem guanyat partits d'un gol de diferència però els podríem haver perdut també perquè l'altre equip ha tingut moltes ocasions. Jo crec en la sort, però la sort buscada, com diuen alguns. I aquesta sort és el reflex del treball, de la intensitat en cada minut d'entrenament, de l'atenció en cada una de les explicacions i sobretot en la preparació de cada partit, perquè cap detall s'escapi de la nostra planificació. Amb aquest sentit la improvisació és redueix i per tant la sort té menys influència en el resultat final.
Si estem ara mateix a dalt és perquè ara per ara ens ho hem guanyat, segurament no és la nostra posició real, però almenys significa que alguna cosa estem fent bé. Per tant ara més que mai no podem caure en un estat de relaxació, ara més que mai hem de lluitar perquè almenys aquest treball es segueixi reflectint dins la pista. Segurament quan arribi la derrota serà dolorosa, com ho va ser el dia de Soto, però sabeu què? Estic convençuda que aquella derrota ens ha permès fer aquests tres grans partit, aquella derrota ens va ensenyar moltes coses, aquella derrota per poca importància que l'hi vulguem donar, és la clau per adonar-nos d'on som, i la següent derrota ens farà més fortes, perquè si una cosa estem aprenent després de 8 anys és aprendre a competir de tu a tu, sense temors a qui ens enfrontem, creient amb el que fem, creient que podem.

Per acabar vull fer un apunt a les sensacions després de la victòria del dissabte. En acabar el partit i guanyar, el grup de 12 jugadores i el cos tècnic haurien d'estar exultants d'alegria, però no, veus que alguna companya no està contenta amb el treball realitzat durant el partit i això no la permet mostrar aquesta felicitat, doncs a mi això no em permet assaborir la victòria de la mateixa manera. Per tant, encara queda feina per fer... Que totes nosaltres puguem trobar la peça que encaixi i s'ajusti a les nostres necessitats i a les del grup no és fàcil, però a més de la victòria, més victòria és aconseguir que totes ens en puguem sentir partícips de cada segon que vivim en aquest moment, perquè en això no hem de tenir dubtes... TOTES FORMEM PART D’AIXÒ.

SI US PLAU, UNA MICA DE SENY…

Després del bon resultat que vàrem aconseguir el passat dissabte a la difícil pista del fins llavors líder, el Cajasur Còrdova, és el moment de ser més objectius i realistes que mai. Hem de ser tots conscients que això acaba de començar, que portem 6 jornades de lliga i que encara manquen 24, que representen un total de 72 punts en joc contra grans equips i grans jugadores, masses punts com per expressar i tenir ara mateix expectatives innecessàries que no ens deixin veure la realitat. Hem de seguir competint setmana a setmana i tothom ha de ser conscient d’això.

És cert que l’equip està treballant molt bé, que es deixa la pell en cada entrenament i en cada acció en la que es participa, que molts dels resultats estan acompanyant, però no oblidem que estem en una competició extremadament exigent, que obliga a estar al màxim en tot moment. Per tant, malgrat aquest bon inici de la lliga, sabem que no hem de relaxar-nos, hem de seguir treballant i aquesta constància en la feina del dia a dia és la que ens ajudarà a tots a sentir-nos orgullosos d’aquest fantàstic grup de jugadores que defensen l’escut i els colors del F.S. Gironella arreu del territori espanyol.

Això no vol dir que no hem d’estar satisfets amb aquest principi de temporada; crec que ho hem d’estar i molt, però si ens quedem només amb això podem perdre de vista el que representa una temporada sencera de lliga. Són 10 mesos de competició, de viatges, de moltíssims entrenaments, d’alegries i decepcions, de molt esforç... i ara només en portem 2.

De petits ens diuen que les cases s’han de fer amb una bona base i no es comencen a construir per la teulada, sempre ens han ensenyat que hem de ser constants en la feina per aconseguir resultats. Valorem tots aquesta constància i l’esforç que estan realitzant aquest grup de jugadores, ajudem-les en els moments bons i en els no tan bons, posem el nostre granet de sorra a intentar que tot surti bé i no caiguem en eufòries anticipades que no ens porten enlloc. Si us plau, una mica de seny...

Robert

La prova de foc i l'equip

Haver guanyat al campió i subcampió de lliga de la temporada passada pensem que no és un miratge. Pensem que és fruit de la feina ben feta durant aquests anys sumant-li la mica de sort que és requereix per fer-ho.
Demà ens enfrontem a un equip que ha demostrat clarament de quin peu calça.
Nosaltres confiades en el nostre joc, no volem altre cosa que seguir competint com ho hem fet fins ara quan ens hem enfrontat a potents rivals.

Ara bé, avui deixarem de banda els tòpics de cada partit.

Avui tinc ganes de parlar de la força de l'equip. Del sentiment d'equip. De l'energia positiva que es desprèn.

Si això mateix, l'energia positiva que genera aquest sentiment es produeix quan, tot el conjunt, tot el grup humà és sent partícip. D'una forma o una altre sap que pot aportar el seu granet de sorra.

En el futbol, a vegades és molt complicat que un grup de 12 persones puguin sentir-se així, sempre hi ha algú que per una cosa o altre no acaba de sentir-se plenament involucrada.

I perquè dic això perquè l'energia que s'aconsegueix quan això és així és immensa. Amb permís de l'entrenador només animo a totes les companyes a que ens sentim així, trobem el nostre rol i el defensem com millor sapiguem. Sé que algunes potser encara no heu trobat aquest sentiment però estic convençuda que tard o d'hora trobareu la manera de fer-ho, mentrestant no defalliu en els entrenaments. Tot esforç té la seva recompensa i tot esforç individual assoleix èxits en equip.

Gaudir i fer gaudir no té preu

Ahir era un altre d'aquells partits que cataloguem de molt difícils. Molt difícil perquè té a grandíssimes jugadores a la seva plantilla, perquè és el recent campió de lliga de la temporada passada i perquè poques vegades hem pogut treure algun resultat positiu contra aquest equip.

Però si una cosa té bona el Giro, és que aquests partits ens agraden, ens hi trobem a gust, perquè sabem que si ens fem fortes en defensa tindrem les nostres oportunitats en atac. Arribat aquest punt només sortim a pista amb la intenció de lluitar i competir al màxim nivell que el cos ens permeti, sabent que si tenim un bon dia tenim moltes opcions de treure un bon resultat.

Ahir no va ser l'excepció. Vam guanyar al Ponte Ourense, però el detall no és que vam aprofitar les 4 oportunitats que vam tenir i que l'Ourense ens va dominar tot el partit, una mica recordant la segona part del partit de Móstoles, en el que hem d'admetre que vam tenir una mica de sort. Ahir en moltes fases del partit vam dominar nosaltres el tempo, i nosaltres posàvem el ritme, dirigint l'atac estàtic com poques vegades ho hem fet, i menys davant d'aquests grans equips. La culminació va ser la bellesa dels 4 gols, de grans jugades col·lectives.

Ahir estàvem fines, teníem les idees clares i una mobilitat dins la pista extraordinària. I gràcies això vam obtenir els fruits, els fruits que no venen de l'atzar i la casualitat, sinó que els hem madurat després de tot un treball molt intens.

Anys enrere teníem el handicap de que a casa ens costava jugar bé, i perdíem molts punts que no havíem de perdre amb la conseqüent repercussió que això té per l'afecció. Aquest començament de lliga almenys permet il·lusionar la gent a que vingui a veure'ns, i no perquè hem guanyat, sinó perquè han gaudit de veure futbol sala.

I és que com a jugadora no hi ha res més gratificant que el saber que si gaudim dins la pista farem gaudir a la resta. Això no te preu.

Tot i així vull acabar recordant que hem de seguir tocant de peus a terra. Hem fet dos molt bons partit contra dos grans rivals, però també hem perdut un partit que ens ha fet mal. L'únic que ens queda per tant és seguir treballant perquè això és molt llarg i estic convençuda de que viurem grans alegries com la d'ahir, però també haurem de patir alguna decepció com la de fa 15 dies.

A seguir treballant. Som-hi Giro!

El campió de la lliga passada

Demà tornarà a ser un d'aquells partits que agraden a la gent.

Un gran equip que visita la pista del Gironella. I com sol ser de costum salvat d'algunes ocasions, el Giro es caracteritza per fer grans partits. Imprimint molta intensitat en defensa i aprofitant les oportunitats que es puguin crear.

El Ponte Ourense, campió de la lliga passada ha anat formant un gran bloc durant aquests últims anys, així com ho demostra l'èxit de l'any passat. Enguany continua pel mateix camí i ja està segon empatat a punts amb el Còrdova. Té jugadores molt ràpides i potents com Amparo (pitxitxi els últims dos anys de divisió d'honor), jugadores molt habilidoses com Sarita, altres com Marta recentment convocada amb la selecció espanyola per primera vegada que desequilibra i finalitza amb facilitat, amb una jugadora que aquest any es retirava però que degut a la lesió de Laura Fernández ha continuat per ajudar a l'equip, és Bea Seijas, mite del futbol sala femení i que ha fet història, per el seu domini del tempo del partit, pel seu domini de pilota des de darrere i per la seva visió de joc. Finalment la porteria la tenen ben coberta amb l'Eva, portera internaciol que sempre ha fet grans partits a Gironella.

Així doncs ens espera un partit difícil, però alhora emocionant, segur que serà disputat i davant totes aquestes grans jugadores que he nombrat no podem descuidar de les grans jugadores que tenim a casa, i es que realment no tenim res a envejar.

Sabeu que? jo penso que elles pensen el mateix de nosaltres, ens tenen por. Només ens cal creure-ho perquè tenim tanta qualitat com elles.

Amb la intensitat que estem posant als entrenaments tinc clar, que si no és demà serà la setmana següent, però que sobre tot no hem de tenir por a ningú, perquè valem molt.

I que no falti gaudir-ho. Si gaudim dins la pista, férem gaudir a tothom que ens ve animar, però és que a més, segur que n'obtenim un bon resultat!

Després d'un descans Energies renovades

Ahir vam tornar a començar els entrenaments després de tres dies de descans. Semblen pocs dies, però portàvem 8 setmanes intenses sense tenir 3 dies seguits de descans, ni tan sols dos. I això de tan en tan s'agraeix.
El cos ha estat absorbint molta càrrega per tal d'arribar a un estat de forma òptim, i arribades a aquest punt, tota aquesta càrrega acumulada, després d'aquesta pausa es convertirà en més energia i més intensitat (anomenada sobrecompensació).

La setmana passada va ser molt dura, a nivells d'entrenament, i quan vam arribar al dijous és notava un estat físic i mental molt fatigat, i les jugadores reclamàvem descans descans i descans, però el dijous es va entrenar, tocava entrenar. Faltava un petit esforç per acabar de posar el cos al límit, ara tot aquest esforç es reproduirà amb un millor estat de forma per part de cada una de nosaltres.
Perquè ho entengueu, us poso un gràfic.
Com veiem estímuls repetits sense un període suficient de descans produeixen una corba negativa (estat de forma), però a la mínima que es dóna un descans aquesta corba torna positiva, això és el que s'anomena sobrecompensació.

Jo sóc la primera que necessito descans però amb aquest sentit entenc perfectament les raons de l'entrenador i valia la pena un petit sacrifici per un futur benefici de totes no creieu?

Ahir retornant als entrenaments, les sensacions van ser bones en general, és va notar la "xispa" i la "frescura" mental que havia faltat l'última setmana, i és que ens venen 3 partits molt difícils ara i per tirar-los endavant ens farà falta aquest bon estat de forma i molt més.

Però no tenim por, sabem que som capaces del més difícil, així que l'únic que hem de fer és seguir entrenant com ho hem estat fent.

Som-hi GiRo!

Burot17

amistós, kitkat i ossos durs de pelar...

Aquesta setmana serà dura, però al final tindrà la seva recompensa.

Després de dos entrenaments intensos el dilluns i dimarts, avui toca un partit amistós contra el FS Sabadell.
Ens anirà molt bé per poder seguir treballant els petits desajusts que encara tenim en molts aspectes del nostre joc. Aquest dissabte no tenim partit, i per tant la càrrega de partit necessària per no perdre el ritme la farem avui.
Demà tornarem a entrenar i per fi arribarà un descans ben merescut i necessari de tan en tan per poder recarregar piles...3 dies seguits allunyades de la pista, temps suficient per ocupar el nostre temps amb altres activitats i inquietuds, les quals molt sovint es troben a faltar, però que en molts casos sacrifiquem per seguir gaudint d'aquest esport, que en definitiva és el que més ens omple, però tot i així s'agraeixen aquestes petites pauses.

La que no podrà descansar és la Clàudia, que la tenim concentrada a Ourense amb la Selecció espanyola entrenant matí i tarda. El diumenge jugarà contra la selecció russa i esperem i desitgem que li vagi molt bé.

La setmana que ve rebrem a Ourense, segon a la classificació empatat amb Còrdova, primer, que serà el següent desplaçament, així que tenim dos ossos pels quals necessitarem el 150% de cada una de nosaltres i que segurament marcarà molt el nostre estat real, perquè ni serem millors per guanyar al Móstoles ni serem pitjors per perdre a Soto, queda molt per endavant, queda molt per viure i ara realment venen els partits pels quals una juga i gaudeix el futbol sala.

Però tot això després del descans. Aprofite'm-lo noies.

MOMENT DE REFLEXIÓ… (Soto del Real 4 – F.S.Gironella 2)

Ara fa tot just una setmana la sensació que teníem totes les persones que formem part del gran grup humà que és en realitat aquest equip era de satisfacció per la feina ben feta, per haver aconseguit el nostre objectiu marcat durant la setmana, per haver guanyat al “tot poderós” Mòstoles, per tenir tres punts més a la classificació... Aquesta tarda, set dies després, hem patit la primera derrota de la temporada a Soto del Real i aquell sentiment de satisfacció s’ha convertit de cop en frustració i decepció per no assolir una victòria que era important per nosaltres.

La temporada és molt llarga i haurem de conviure amb situacions agradables i d’altres de no tant. És bo fer una reflexió sobre el que hem viscut aquesta tarda, però hem de seguir treballant. Això no s’atura.

En psicologia es diu que el grau de decepció és directament proporcional al nivell de les expectatives marcades... A més expectatives no complertes major és la decepció... És per aquest motiu que el partit d’avui, que ja ha passat, no ha de ser per nosaltres només una font de decepció, l’hauríem de convertir en un aprenentatge de cara a situacions que ens puguem trobar en un futur. El nostre gran objectiu de la temporada és competir cada partit, ser capaços de ser un equip competitiu en totes i cadascuna de les 30 jornades que hi ha en aquest campionat. Els partits d’aquesta competició són durs, molt durs, igualats, molt igualats, i, en la majoria de casos es decidiran per petits detalls... Hem de treballar per tal que aquests petits detalls afavoreixin els interessos del Giro i no de l’equip contrari. Això és el que ens portarà a seguir guanyant partits.

Avui no ha estat possible fer-ho, Soto ens ha superat en aquest aspecte, però si voleu que us sigui sincer, ara és el moment en el què més crec en aquest equip, en les jugadores que en formen part i en el treball que estan realitzant. Veure com entrenen, com s’esforcen, el grau de compromís que tenen en tot moment i les cares de ràbia per no haver aconseguit aquests tres punts em fa estar convençut que seguirem endavant i que aquest grup de jugadores donarà a l’afició del Gironella grans alegries durant la temporada. No en tinc cap dubte.

Ara tenim 15 dies per preparar els següents compromisos de lliga... Hi ha qui diu que tenim un calendari molt difícil en les properes jornades (Ourense, Còrdova, Burela...). Nosaltres ja ho sabíem, però avui Soto ens ha demostrat que el concepte calendari difícil només en jornades concretes no és real... Cada jornada serà complicada, sigui quin sigui en rival, però treballarem per superar qualsevol complicació que ens trobem en el camí.

Ànims noies, és el moment d’estar més junts que mai... 1,2,3, EQUIIIIIIP!!!

El partit que donarà valor als 3 punts de la setmana passada

Estem davant d'un dels millor inicis del Gironella a Divisió d'Honor. Almenys des de que hi sóc, no recordo començar la temporada amb tres victòries seguides. Recordo començar amb 2 victòries i un empat, però fer un 3 de 3 crec que no ho havíem fet mai, corregiu-me si no és així.

Aquest dissabte tenim l'oportunitat de fer un 4 de 4, i seguir al capdavant de la classificació, independentment del que faci el Femesala Elx, amb 12 punts.

La veritat és que ens interessa ben poc la classificació i els punts que tinguem, el que ens interessa és anar partit i partit, i veureu perquè;

Veure's a dalt de la classificació provoca una eufòria continguda. Comprensible. a tots els que estimem el Giro ens passa. Normal!
Però sabeu que? aquesta eufòria es convertirà en tristesa si no aconseguim un resultat positiu a Soto. Els 3 punts de la setmana passada contra el Móstoles perdran el seu enorme valor, i és que el futbol sala i l'esport són així. Et donen 3 punts per victòria, 1 punt per empat i 0 punts per la derrota. Guanyar al Móstoles no dóna més de 3 punts, i en canvi perdre a Soto significa que tornem de Madrid amb 0 punts. Que vull dir amb això, que està molt bé tenir aquesta eufòria inicial, però que només sigui això, i que cal seguir treballant per poder tornar de Soto amb 3 punts molt més importants que els de la setmana passada.

Soto del real és un equip que sempre ens ha posat les coses molt difícils al Gironella, hem patit derrotes molt doloroses i no hi ha pitjor situació que just acabar de guanyar al campió de copa per anar a jugar a un camp tan difícil. Un petit estat de relaxació i ens poden sorprendre i guanyar-nos el partit clarament.

Estic convençuda que jugant a la intensitat que ho estem fent tenim moltes opcions d'emportar-nos els 3 punts, però a vegades ni això basta. Tot i així el nostre esforç es farà notar, perquè estic segura que almenys ho donarem tot a la pista, i que als nostres caps, el Móstoles ja estarà oblidat.

"A vegades, la importància d'una gran victòria, no és aquesta, sinó el que serem capaces d'aconseguir després".

Pas a pas, partit a partit.

Burot17

Una victòria molt buscada. Una victòria de tots i totes

Havíem promès un partit intens i ho hem fet

La nostra rutina ha estat la mateixa, quan una cosa funciona diuen que millor no canviar-la. Només hi havia una diferència de l'últim partit a casa. Que ja no era el primer, que no era derbi i que ja no hi havia ni la pressió ni la tensió d'aquell dia.
Sabíem que no teníem res a perdre i molt a guanyar.

Al Móstoles els hi teníem ganes, l'any passat després d'anar guanyant per 2-0 els dos partits de lliga havíem acabat perdent els dos partits per 3-2 al final. A la copa gairebé semblant, només guanyàvem 1-0 i al final acabarem perdent 3-1.
Sabíem que tindríem les nostres opcions, i el plantejament del partit era molt ambiciós. Sortir a pressionar, per sorprendre.

La veritat és que els primers minuts ens han sorprès elles, més per desajusts nostres que per encerts seus, però la Noe ha resolt totes les situacions complicades que se li han presentat. Un cop hem començat a jugar tranquil·les hem tingut més la possessió i hem començat a tenir algunes opcions.
L'Anna Bosch mostrant un excel·lent·lent moment de forma ha fet una gran jugada personal a la sortida d'un córner per marcar l'1 a 0.
Poc després Anneta després d'una jugada en equip, agafava un rebot per finalitzar i posar el 2-0, per seguir amb la seva ratxa golejadora, que esperem que no s'acabi.

Als nostres caps començava a venir el fantasma de l'any passat, la història és repetia. 2-0 a la primera part, però encara quedaven molts minuts i podien passar moltes coses.
Així ha estat, però en aquest cas no ha estat el 3-0 sinó el 2-1 de la Ju Delgado, la qual ens ha fet anar de bòlit a totes, és una gran jugadora. Així hem anat al vestidor.

Sabíem que avui havia de ser el dia i tot i que a la segona part, realment ho hem passat força malament,el Móstoles movia la pilota molt ràpidament i nosaltres ens defensàvem com podíem, aquest fet no ens deixava gairebé sortir a pressionar-les, però quan ho fèiem, respiràvem.
I si, la veritat és que han tingut algunes ocasions molt clares que haguessin suposat l'empat, però o la Noe, o alguna cama nostra o que elles la tiraven fora incomprensiblement han fet que arribéssim als últims 3 minuts amb el 2 a 1.
S'han posat a jugar de 5 i hem demostrat que el treball d'aquesta setmana ha tingut els seus fruits, hem mantingut la porteria ben protegida.
Una falta molt perillosa en contra ha permès al Móstoles tenir una bona oportunitat per empatar. Han decidit xutar i seguir amb la portera jugadora, això ha permès a la Noe fer una gran parada i xutar a porteria buida per marcar un gran gol, a més d'un gol que ens donava l'aire per guanyar el partit. Quedaven un parell de minuts, potser una mica menys, però sabíem que aquest cop la victòria no se'ns escapava!

Del partit em quedo amb un detall: la celebració del tercer gol! Tot l'equip abraçat a la banda sabedor de que aquell gol ens donaríem 3 punts molt treballats. Viure un gol d'aquesta manera no té preu, que tot l'equip ho celebri així és una sensació indescriptible i segurament la finalitat a la que desitgem arribar totes les que estem aquí, la nostra adrenalina la buidem celebrant aquestes grans victòries amb aquests grans gols.

Omple de satisfacció poder oferir grans victòries a l'afició, i que puguin viure-ho des de la grada amb la intensitat que ho vivim nosaltres des de dins. Ens dóna molta força i esperem que el dia que arribi un mal dia, que segur que arribarà, això no falti, tots units ho remuntarem.

Demà podem!

Aquesta setmana ha estat intensa.

Començà amb un entrenament a Vallparc, seguia un partit a AiguaJoc amb victòria no sense patiment i duresa, i finalment acabava ahir amb un entrenament molt intens a la UB.

Està clar que aquesta setmana ve un rival dels més durs que ens trobarem, actualment líder i que l'any passat va guanyar la Copa d'Espanya, havent-nos vençut a nosaltres a quarts.

La veritat és que no les hi tenim por, sempre les hi hem posat difícil i l'any passat en totes les ocasions vam anar al descans per davant en el marcador.
Sabem que podem guanyar-les, l'únic que hem de fer és mantenir la concentració i la intensitat durant els 40min. Si ja ho sé, no és tasca fàcil, però estem a punt d'assolir un estat de forma òptim i estic convençuda que tindrem les nostres opcions.

Anneta està amb estat de gràcia, i ja porta 4 gols amb dos partits. Esperem que segueixi amb la dinàmica de l'últim partit ara que per fi torna a gaudir del futbol sala com es mereix.
I si l'Anneta els va enxufant, la resta treballarem per fabricar-los i per evitar-los des de les pivots, passant per les ales i les tanques, i així les porteres no tinguin feina, encara que si la tinguessin, segures estem.

Penso que demà serà un bon partit a diferència del primer de tots, on només es va reflectir tensió, nervis, imprecisions i errors. Demà no, demà tot això es convertirà amb espectacle, us ho asseguro.

Us esperem!!

Avui ens saltem el gimnàs

Aquesta nit no tocarà anar a la UB a les 20h per començar la nostra rutina de peses per seguir agafant el punt òptim de forma. Aquesta nit ens lliurem, però per afrontar un objectiu molt més intens.

Les nostres amigues de Sant Petersburg ja som per aquí, i ens han reptat per intentar tornar-nos la derrota que els hi oferirem nosaltres l'any passat al torneig d'Esplugues, on les guanyarem a la final.

Són un equip molt fort i que imprimeix una gran intensitat al joc, aspecte necessari per nosaltres per seguir agafant el ritme de partit que encara ens falta.
El seu joc és dur, com sol ser al Nord d'Europa, on normalment prima més la força i la potència que la qualitat tècnica i tàctica. Penso que ens anirà bé aquesta intensitat per fer-nos fortes amb aquest sentit, i a més aprendre a moure la pilota molt ràpida perquè s'eviti el contacte al màxim.

Així doncs, aquesta nit al pavelló d'AiguaJoc en veiem. 21h.

Us deixo una foto de les rivals perquè les comenceu a conèixer.

Primera victòria a domicili

Són les 21.35 acabem de sortir d'Alacant.

Estem relaxades, hem guanyat 3 punts, i el que és més important, ens hem tret tota la tensió del partit inicial.
Hem jugat tranquil·les, i tot i petits desajusts que encara ens falta corregir em aconseguit tornar a remuntar un gol inicial seu i marxar al descans amb empat a 1.
Just començar la segona part hem tingut el moment de glòria amb el qual en pocs minuts hem fet 4 gols gairebé consecutius, que ens han donat la confiança i la tranquil·litat, tot i que la UA presionava i ens posava difícil la sortida de la pilota.

L'Anneta amb un hattrick s'està retrobant amb el gol, després d'unes temporades difícils per ella esperem que aquest any en pugui fer molts més.
La Berta ha fet un altre golàs de jugada personal amb un xut des de 10 metres que la portera no ha vist i finalment la Bosch ha culminat una gran jugada col·lectiva.

Sortim del vestidor i pugem al bus i les sensacions són unes altres, tot i que moltes de nosaltres encara no estem a gust amb el nostre joc, hem guanyat 3 punts importants, i l'únic que necessitem és continuar treballant, ens queda molt camí per recórrer.

Próxim partit el Móstoles, un rival molt dur que ha fet dos grans partits que han acabat en golejada. Estic convençuda que no els hi tindrem por i sortirem a jugar com sempre ho hem fet contra aquests grans equips.

Som-hi Giro. Només ens queden 8 horetes per arribar a Barcelona...jeje!

Per acabar donar molts Ànims a l'Elisa i l'Antonio, que pasen per un moment difícil i de ben segur haurien desitjat ser a Alacant amb nosaltres per gaudir d'aquest partit. Una abraçada.

A punt per començar la temporada lluny de casa.

Novament hem représ els nostres fantàstics viatges.

Aquest cop tocava Alacant. La sortida va ser a les 18.30 de Barcelona, vam parar a sopar a les 21.30 i a les 2h de la nit ja erem a Alacant, a la vila universitaria. Estem en un hotel que està prou bé i el millor de tot es que des de la finestra veiem el pavelló.
Aquest matí ens hem llevat tard i hem fet un passeig sota un sol considerable...si, encara fa calor.
Després ens ha tocat vídeo i xerrada, ja sabem com jugar, ara només toca que dins la pista ho complim i segurament tindrem les nostres opcions.

Hem dinat a les 14h i a les 15h ja erem a les habitacions per descansar una mica més, només mitja horeta, no gaire més, hem d'estar ben actives si volem treure un resultat positiu.

I finalment farem un últim cafè d'activació i anirem cap al pavelló. Ens trobem un equip nou a la categoria, però amb velles conegudes que ens ho posaran ben difícil. A més segurament que aquí haurem de lluitar contra una gran afició.

Però el Giro, és el Giro i si la setmana passada no vam acabar satisfetes del resultat tot i els tres punts, aquesta vegada esperem que a més dels tres punts oferim un bon joc i puguem tornar a casa sabent que hem fet bé la feina.

Després informarem.

Primera jornada superada

Hem guanyat els primers 3 punts de la temporada.

No sense patiments.

Les sensacions durant tot el dia eren bones, pocs nervis i sensació de tranquil·litat. Teniem clar que si jugàvem com sabien tindriem molt aprop la victòria. La qüestió és que el partit no ha agafat el guió que nosaltres voliem. No hem controlat el tempo i han aparegut moltes impresicions en les passades i en les decisions que preniem. Això ràpidament s'ha vist reflectit en el marcador, 0-1 a pocs minuts de començar. El Rubí ha aprofitat una bona contra per marcar un gol ben d'hora, després d'una bona parada d'Esther i una pilota al pal, Arantxa aprofitava el refús per marcar el primer gol del FSRubí a primera divisió.
El nostre joc ha seguit sent travat i no trobavem la manera de dinamitzar-lo. En aquest moment en el qual no trobem el nord, s'ha d'agrair el bon treball estratègic, que en moltes ocasions ens podrà treure d'un apur, com hem fet avui, amb Sandra apareixent al segon pal aprofitant una bona passada de l'Anneta després d'un servei de banda a falta de 5 minuts per acabar la primera part.
A partir d'aquí la tranquil·litat de no anar perdent ens ha donat moral, i hem començat a controlar més el partit i no deixar contres perilloses que ens possesin en problemes. I gràcies a això ha arribat una bona combinació entre la Clàudia i l'Anneta per banda la qual ha fet valer per posar el Giro per davant en el marcador. Final de primer temps, sense bones sensacions però almenys amb el marcador a favor.
A la segona part hem sortit amb la idea de jugar i tocar més la pilota i així ho hem fet, però l'última passada no acabava d'arribar i el partit ha continuat sent una mica insipit per l'espectador. Berta, després d'encarar a la seva marca a cama cambiada cap a l'esquerra a fet un gran gol després d'un gran xut des de 10 metres. Quedaven 6 minuts per acabar i aquest gol ens ha donat aire i tranquil·litat, però així i tot la nostra fluïdessa en el joc no ha millorat, i patint algun ensurt ben resolt per la Noe i fins i tot traient una pilota de sota de la línia de gol per part de la Clàudia a xut de Laia.

I per fi s'ha acabat. Jo sincerament tenia ganes de que acabés aquest partit, se'n havia parlat massa i penso que no l'hem gaudit i que no l'hem fet gaudir a tots/es els espectadors/es que han vingut a fer-ho. Sap greu això, perquè realment hi havia un gran ambient avui a Gironella.

Només em falta a dir, que això no ha fet més que començar, i que falta molt per recórrer junts/es però us puc ben assegurar que gaudirem, perquè el treball ben fet al final dóna els seus fruits. Contem amb vosaltres per aconseguir-ho.

Pròxima parada Alicant.

Vull felicitar al Rubí i donar-li ànims per afrontar la seva temporada a Primera divisió. El futbol sala català s'ha de fer fort!

Una nova temporada.

Ni a les millors sèries s'hauria aconseguit el que el Futbol Sala Gironella està aconseguint. Mantenir-se durant 8 anys a divisió d'honor (a partir d'aquesta temporada Primera Divisió), no és fàcil, i menys per un poble que segons Viquipèdia té 3456 habitants.
L'esforç de molta gent ha contribuït a que així és mantingui. I l'esforç de totes les jugadores que han vestit la samarreta blanc-i-vermella també.

Ha començat un nou cicle. Un nou cos tècnic. Noves companyes de vestidor. Nous equips a qui enfrontar-se. Però l'essència de Gironella segueix. La il·lusió de gaudir i fer gaudir a cada partit continua. I és que, aquest equip s'ha fet gran gràcies a tot el viscut fins avui, hem tingut moltes alegries, també moments molt difícils, però com molt bé va dir ahir Josep Guardiola a l'entrega de la Medalla d'Or de la generalitat, no hi ha res millor que aixecar-se cada vegada que caiem per sobreposar-se a les adversitats. El Giro ho ha fet i ho continuarà fent mentre aquesta essència existeixi.

Demà ens trobarem un partit complicat. Els nervis del primer partit sempre són inevitables, i encara més quan es tracta d'un derbi, d'un nou equip a Primera Divisió. El Rubí, al qual li donem la benvinguda i li desitgem el millor en aquesta nova etapa, no ens ho posarà fàcil i necessitarem de molta concentració i bon joc per poder tirar endavant aquest primer partit tan important, ja que començar amb una victòria sempre dóna molta moral.

El que tinc clar és que l'afició no fallarà i tot i que just a la mateixa hora juga el Barça, tindrem el pavelló a rebentar amb moltes ganes de tornar a gaudir de futbol sala femení.

Ens veiem demà a les 18h no ens falleu!