Una victòria molt buscada. Una victòria de tots i totes

Havíem promès un partit intens i ho hem fet

La nostra rutina ha estat la mateixa, quan una cosa funciona diuen que millor no canviar-la. Només hi havia una diferència de l'últim partit a casa. Que ja no era el primer, que no era derbi i que ja no hi havia ni la pressió ni la tensió d'aquell dia.
Sabíem que no teníem res a perdre i molt a guanyar.

Al Móstoles els hi teníem ganes, l'any passat després d'anar guanyant per 2-0 els dos partits de lliga havíem acabat perdent els dos partits per 3-2 al final. A la copa gairebé semblant, només guanyàvem 1-0 i al final acabarem perdent 3-1.
Sabíem que tindríem les nostres opcions, i el plantejament del partit era molt ambiciós. Sortir a pressionar, per sorprendre.

La veritat és que els primers minuts ens han sorprès elles, més per desajusts nostres que per encerts seus, però la Noe ha resolt totes les situacions complicades que se li han presentat. Un cop hem començat a jugar tranquil·les hem tingut més la possessió i hem començat a tenir algunes opcions.
L'Anna Bosch mostrant un excel·lent·lent moment de forma ha fet una gran jugada personal a la sortida d'un córner per marcar l'1 a 0.
Poc després Anneta després d'una jugada en equip, agafava un rebot per finalitzar i posar el 2-0, per seguir amb la seva ratxa golejadora, que esperem que no s'acabi.

Als nostres caps començava a venir el fantasma de l'any passat, la història és repetia. 2-0 a la primera part, però encara quedaven molts minuts i podien passar moltes coses.
Així ha estat, però en aquest cas no ha estat el 3-0 sinó el 2-1 de la Ju Delgado, la qual ens ha fet anar de bòlit a totes, és una gran jugadora. Així hem anat al vestidor.

Sabíem que avui havia de ser el dia i tot i que a la segona part, realment ho hem passat força malament,el Móstoles movia la pilota molt ràpidament i nosaltres ens defensàvem com podíem, aquest fet no ens deixava gairebé sortir a pressionar-les, però quan ho fèiem, respiràvem.
I si, la veritat és que han tingut algunes ocasions molt clares que haguessin suposat l'empat, però o la Noe, o alguna cama nostra o que elles la tiraven fora incomprensiblement han fet que arribéssim als últims 3 minuts amb el 2 a 1.
S'han posat a jugar de 5 i hem demostrat que el treball d'aquesta setmana ha tingut els seus fruits, hem mantingut la porteria ben protegida.
Una falta molt perillosa en contra ha permès al Móstoles tenir una bona oportunitat per empatar. Han decidit xutar i seguir amb la portera jugadora, això ha permès a la Noe fer una gran parada i xutar a porteria buida per marcar un gran gol, a més d'un gol que ens donava l'aire per guanyar el partit. Quedaven un parell de minuts, potser una mica menys, però sabíem que aquest cop la victòria no se'ns escapava!

Del partit em quedo amb un detall: la celebració del tercer gol! Tot l'equip abraçat a la banda sabedor de que aquell gol ens donaríem 3 punts molt treballats. Viure un gol d'aquesta manera no té preu, que tot l'equip ho celebri així és una sensació indescriptible i segurament la finalitat a la que desitgem arribar totes les que estem aquí, la nostra adrenalina la buidem celebrant aquestes grans victòries amb aquests grans gols.

Omple de satisfacció poder oferir grans victòries a l'afició, i que puguin viure-ho des de la grada amb la intensitat que ho vivim nosaltres des de dins. Ens dóna molta força i esperem que el dia que arribi un mal dia, que segur que arribarà, això no falti, tots units ho remuntarem.