DOS PUNTS MÉS QUE QUEDEN PEL CAMÍ

Altre cop ens tornem a deixar punts fora de casa.

Si mirem enrere i veiem la primera volta que hem fet, aquests punts serien insignificants donat que hem realitzat la millor primera volta de la història del Gironella a Primera Divisió. Hem acabat amb 32 punts, 21 dels quals s'han aconseguit a casa, on hem creat un fortí fins ara inexpugnable i que així continuï fins a finals de temporada. El problema doncs l'hem tingut amb els partits lluny de la nostra terra.
I doncs, que ens passa? les condicions físiques, mentals i ambientals sempre van en contra de l'equip visitant, que ha hagut de realitzar un llarg viatge, no ha descansat en les millors condicions i a més desconeix o no té habituada la pista on jugarà, per tant tot això influeix en el resultat final, però...perquè bàsicament hem punxat amb els equips de la part baixa? No sabem competir contra aquests equips? No sabem portar el ritme del partit? No sabem portar la iniciativa?

Desprestigiar aquests equips és un error de novells, i d'això nosaltres no en som, els coneixem bé i en sabíem de la gran dificultat que ens suposaria, però perquè no els hem sabut treure endavant, sabedores del gran potencial que tenim, i dels grans resultats que hem obtingut, que ha fallat en aquests partits?

És difícil trobar una resposta, i dolorós pensar que podríem estar al capdamunt de la taula si no haguéssim punxat en aquests partits, però queda molta lliga i si hem fallat en aquests moments tan importants, haurem d'aprendre a superar-ho, o sobreposar-nos a aquestes adversitats que encara no hem sabut superar, a no mirar enrere i sobretot a no oblidar qui som i d'on venim! Amb això hauria de ser suficient per superar aquests partits i tots els que vinguin, perquè les dificultats moltes vegades no es guanyen amb qui només hi posa el talent, sinó en qui hi posa a més el COR.

Som-hi Giro.

ENS FEM FORTES A CASA

Una vegada més hem demostrat que aquest any a Gironella, estem fent un gran paper. 7 victòries de 7 partits disputats aquesta primera volta.

Aquesta marca no l'havia aconseguida mai el FSGironella des de que està a primera divisió. I és una dada de mèrit atès que han visitat la pista de Gironella equips com Ourense (actual campió de lliga), Móstoles (actual campió de copa), Burela (equip que any rere any està més reforçat), o Femesala Elx (un històric de la categoria).

Aquest fet ens pot fer sentir orgulloses de la feina ben feta, si més no a casa, però no ens pot fer abaixar la guàrdia, pensant que quan juguem a casa tindrem les coses fàcils. Cada un d'aquests set partits que hem guanyat ens han fet suar, i alguns d'ells no hem pogut guanyar fins els últims minuts, en els quals el físic, l'ambient de l'afició i la concentració sempre ens han ajudat a superar els moments delicats.

La setmana que ve, afrontem un partit molt important, un partit que juguem fora. Les dues últimes sortides han estat dues derrotes, i aquesta és la faceta que ens queda pendent per ara. Saber sobreposar-se a les dificultats de les pistes rivals, és molt complicat, sí, però alguns punts que ens hem deixat lluny eren vencibles. Tot i així no podem mirar enrere, el que està fet està fet. L'únic que hem de mirar ara és el partit d'aquesta setmana davant el Valladolid. Viatge llarg, pista que no coneixem, equip molt canviat, i que actualment ocupa les darreres posicions. Tot això pel Gironella són amenaces, són complicacions, són adversitats, que hem de saber superar per tal de continuar amb els millors, i a més a més, per acabar una primera volta per emmarcar!

TORNEM A ENGEGAR MOTORS...

Si una cosa queda clara és que després de l'aturada amb motiu del mundial, i poc després per les festes de Nadal, aquest Giro no ha tornar a ser el que havia estat fins llavors.

Ens hem trobat que hem perdut dos partits en dues pistes molt complicades, en que les condicions de joc no eren les idònies pel futbol sala, i en les que recordàvem els temps enrere en que la pista de Gironella relliscava considerablement i feia molt difícil mantenir-se estable. L'excusa principal no la podem atorgar a aquest fet, però és obvi que la nostra intensitat defensiva (la nostra fortalesa) en aquestes pistes perd molta força al no poder asfixiar a les nostres rivals. Els segons que hem perdut frenant o guardant la distància han permès pensar a la contrària més del compte obrint línies de passada que en altres ocasions no hem deixat.

No crec que estem passant per cap tipus de crisis...si mirem el calendari dels partits que hem jugat, seguim estan amb les millors i a més, només tenim 3 derrotes i un empat. Si que cal mirar i repassar els errors comesos els últims partits, perquè potser alguns s'han repetit, i convé estudiar-ho bé perquè aquests no tornin a succeir, potser en sortiran de nous, i quan aconseguim corregir-los en tornaran a sortir, però això és una de les coses per les que entrenem, durament, i per les què ens agrada competir setmana rere setmana. Volem ser millors, volem aixecar-nos de les adversitats, volem gaudir del que estem vivint, volem fer gaudir...

Per tant concloc dient que: no ens conformem amb el que tenim, no ens conformem amb el que hem fet, no perdem l'ambició de guanyar...GUANYEM!

Finalment vull fer una menció especial a la nostra jove companya Anna Barbancho "Banxu", que és la primera campiona d'Espanya de futbol sala femení juntament amb les seves companyes de la selecció catalana. Moltes altres ho hem intentat, moltes altres ho hem tingut molt aprop. Moltes altres hi hem dedicat molt esforç i dedicació perquè algun dia arribés el moment del que Catalunya és mereixia. Per fi ha arribat aquest moment, per fi ha arribat aquesta victòria, unes l'han feta realitat, les altres la sentim molt nostra.
Això demostra que les coses comencen a funcionar, i l'únic que s'ha de fer es continuar per aquest camí. El Giro contínua aquest camí, després de molts anys de treball i esforç i de patir dures derrotes i alguna alegria ha arribat l'hora de començar a gaudir dels fruits que hem fet madurar, i que les victòries no ens cansin!

Felicitats Banxu!!

Giro seguim amb pas ferm endavant!