VISCA L'ESPECTACLE PERÒ NO OBLIDEM EL TREBALL

A principi de temporada, quan miràvem el calendari pensàvem... uff!!! ens toquen partits molt difícils al principi... i realment així ha estat, i a més a més curiosament el que hem perdut era el que a priori pensàvem que seria el més assequible de tots.
Que vull dir amb aquesta introducció, que tot i que cada equip té el seu “caché” (aconseguit al llarg dels anys), aquí no hi ha res fet abans de cada partit, i aquesta lliga serà maca per això. Perquè després de molts anys de bipartidisme o tri partidisme sembla que la cosa comença a divergir i a repartir-se una mica. Això pinta de que serà emocionant. Aquest fet tan simple penso que pot fer que molta gent s'enganxi i vulgui seguir de més a prop aquest esport. Sinó, podem mirar-nos a nosaltres mateixos o és que ara la gent no està més engrescada que mai, pels bons resultats obtinguts i per la nostra posició a la taula, pels partits igualats que hem realitzat, per l'espectacle que s'ha donat al pavelló, aquesta igualtat farà que aquest esport tan intens guanyi afeccionats.

I ara, parlant més concretament de nosaltres i contenint el vertigen convertit en eufòria que pot provocar veure'ns tan a dalt, s’ha de remarcar que no estem fent res més que treballar i complir amb les indicacions dels entrenadors. Molts direm; "sí, hem tingut sort", hem guanyat partits d'un gol de diferència però els podríem haver perdut també perquè l'altre equip ha tingut moltes ocasions. Jo crec en la sort, però la sort buscada, com diuen alguns. I aquesta sort és el reflex del treball, de la intensitat en cada minut d'entrenament, de l'atenció en cada una de les explicacions i sobretot en la preparació de cada partit, perquè cap detall s'escapi de la nostra planificació. Amb aquest sentit la improvisació és redueix i per tant la sort té menys influència en el resultat final.
Si estem ara mateix a dalt és perquè ara per ara ens ho hem guanyat, segurament no és la nostra posició real, però almenys significa que alguna cosa estem fent bé. Per tant ara més que mai no podem caure en un estat de relaxació, ara més que mai hem de lluitar perquè almenys aquest treball es segueixi reflectint dins la pista. Segurament quan arribi la derrota serà dolorosa, com ho va ser el dia de Soto, però sabeu què? Estic convençuda que aquella derrota ens ha permès fer aquests tres grans partit, aquella derrota ens va ensenyar moltes coses, aquella derrota per poca importància que l'hi vulguem donar, és la clau per adonar-nos d'on som, i la següent derrota ens farà més fortes, perquè si una cosa estem aprenent després de 8 anys és aprendre a competir de tu a tu, sense temors a qui ens enfrontem, creient amb el que fem, creient que podem.

Per acabar vull fer un apunt a les sensacions després de la victòria del dissabte. En acabar el partit i guanyar, el grup de 12 jugadores i el cos tècnic haurien d'estar exultants d'alegria, però no, veus que alguna companya no està contenta amb el treball realitzat durant el partit i això no la permet mostrar aquesta felicitat, doncs a mi això no em permet assaborir la victòria de la mateixa manera. Per tant, encara queda feina per fer... Que totes nosaltres puguem trobar la peça que encaixi i s'ajusti a les nostres necessitats i a les del grup no és fàcil, però a més de la victòria, més victòria és aconseguir que totes ens en puguem sentir partícips de cada segon que vivim en aquest moment, perquè en això no hem de tenir dubtes... TOTES FORMEM PART D’AIXÒ.