El partit que donarà valor als 3 punts de la setmana passada

Estem davant d'un dels millor inicis del Gironella a Divisió d'Honor. Almenys des de que hi sóc, no recordo començar la temporada amb tres victòries seguides. Recordo començar amb 2 victòries i un empat, però fer un 3 de 3 crec que no ho havíem fet mai, corregiu-me si no és així.

Aquest dissabte tenim l'oportunitat de fer un 4 de 4, i seguir al capdavant de la classificació, independentment del que faci el Femesala Elx, amb 12 punts.

La veritat és que ens interessa ben poc la classificació i els punts que tinguem, el que ens interessa és anar partit i partit, i veureu perquè;

Veure's a dalt de la classificació provoca una eufòria continguda. Comprensible. a tots els que estimem el Giro ens passa. Normal!
Però sabeu que? aquesta eufòria es convertirà en tristesa si no aconseguim un resultat positiu a Soto. Els 3 punts de la setmana passada contra el Móstoles perdran el seu enorme valor, i és que el futbol sala i l'esport són així. Et donen 3 punts per victòria, 1 punt per empat i 0 punts per la derrota. Guanyar al Móstoles no dóna més de 3 punts, i en canvi perdre a Soto significa que tornem de Madrid amb 0 punts. Que vull dir amb això, que està molt bé tenir aquesta eufòria inicial, però que només sigui això, i que cal seguir treballant per poder tornar de Soto amb 3 punts molt més importants que els de la setmana passada.

Soto del real és un equip que sempre ens ha posat les coses molt difícils al Gironella, hem patit derrotes molt doloroses i no hi ha pitjor situació que just acabar de guanyar al campió de copa per anar a jugar a un camp tan difícil. Un petit estat de relaxació i ens poden sorprendre i guanyar-nos el partit clarament.

Estic convençuda que jugant a la intensitat que ho estem fent tenim moltes opcions d'emportar-nos els 3 punts, però a vegades ni això basta. Tot i així el nostre esforç es farà notar, perquè estic segura que almenys ho donarem tot a la pista, i que als nostres caps, el Móstoles ja estarà oblidat.

"A vegades, la importància d'una gran victòria, no és aquesta, sinó el que serem capaces d'aconseguir després".

Pas a pas, partit a partit.

Burot17

Una victòria molt buscada. Una victòria de tots i totes

Havíem promès un partit intens i ho hem fet

La nostra rutina ha estat la mateixa, quan una cosa funciona diuen que millor no canviar-la. Només hi havia una diferència de l'últim partit a casa. Que ja no era el primer, que no era derbi i que ja no hi havia ni la pressió ni la tensió d'aquell dia.
Sabíem que no teníem res a perdre i molt a guanyar.

Al Móstoles els hi teníem ganes, l'any passat després d'anar guanyant per 2-0 els dos partits de lliga havíem acabat perdent els dos partits per 3-2 al final. A la copa gairebé semblant, només guanyàvem 1-0 i al final acabarem perdent 3-1.
Sabíem que tindríem les nostres opcions, i el plantejament del partit era molt ambiciós. Sortir a pressionar, per sorprendre.

La veritat és que els primers minuts ens han sorprès elles, més per desajusts nostres que per encerts seus, però la Noe ha resolt totes les situacions complicades que se li han presentat. Un cop hem començat a jugar tranquil·les hem tingut més la possessió i hem començat a tenir algunes opcions.
L'Anna Bosch mostrant un excel·lent·lent moment de forma ha fet una gran jugada personal a la sortida d'un córner per marcar l'1 a 0.
Poc després Anneta després d'una jugada en equip, agafava un rebot per finalitzar i posar el 2-0, per seguir amb la seva ratxa golejadora, que esperem que no s'acabi.

Als nostres caps començava a venir el fantasma de l'any passat, la història és repetia. 2-0 a la primera part, però encara quedaven molts minuts i podien passar moltes coses.
Així ha estat, però en aquest cas no ha estat el 3-0 sinó el 2-1 de la Ju Delgado, la qual ens ha fet anar de bòlit a totes, és una gran jugadora. Així hem anat al vestidor.

Sabíem que avui havia de ser el dia i tot i que a la segona part, realment ho hem passat força malament,el Móstoles movia la pilota molt ràpidament i nosaltres ens defensàvem com podíem, aquest fet no ens deixava gairebé sortir a pressionar-les, però quan ho fèiem, respiràvem.
I si, la veritat és que han tingut algunes ocasions molt clares que haguessin suposat l'empat, però o la Noe, o alguna cama nostra o que elles la tiraven fora incomprensiblement han fet que arribéssim als últims 3 minuts amb el 2 a 1.
S'han posat a jugar de 5 i hem demostrat que el treball d'aquesta setmana ha tingut els seus fruits, hem mantingut la porteria ben protegida.
Una falta molt perillosa en contra ha permès al Móstoles tenir una bona oportunitat per empatar. Han decidit xutar i seguir amb la portera jugadora, això ha permès a la Noe fer una gran parada i xutar a porteria buida per marcar un gran gol, a més d'un gol que ens donava l'aire per guanyar el partit. Quedaven un parell de minuts, potser una mica menys, però sabíem que aquest cop la victòria no se'ns escapava!

Del partit em quedo amb un detall: la celebració del tercer gol! Tot l'equip abraçat a la banda sabedor de que aquell gol ens donaríem 3 punts molt treballats. Viure un gol d'aquesta manera no té preu, que tot l'equip ho celebri així és una sensació indescriptible i segurament la finalitat a la que desitgem arribar totes les que estem aquí, la nostra adrenalina la buidem celebrant aquestes grans victòries amb aquests grans gols.

Omple de satisfacció poder oferir grans victòries a l'afició, i que puguin viure-ho des de la grada amb la intensitat que ho vivim nosaltres des de dins. Ens dóna molta força i esperem que el dia que arribi un mal dia, que segur que arribarà, això no falti, tots units ho remuntarem.

Demà podem!

Aquesta setmana ha estat intensa.

Començà amb un entrenament a Vallparc, seguia un partit a AiguaJoc amb victòria no sense patiment i duresa, i finalment acabava ahir amb un entrenament molt intens a la UB.

Està clar que aquesta setmana ve un rival dels més durs que ens trobarem, actualment líder i que l'any passat va guanyar la Copa d'Espanya, havent-nos vençut a nosaltres a quarts.

La veritat és que no les hi tenim por, sempre les hi hem posat difícil i l'any passat en totes les ocasions vam anar al descans per davant en el marcador.
Sabem que podem guanyar-les, l'únic que hem de fer és mantenir la concentració i la intensitat durant els 40min. Si ja ho sé, no és tasca fàcil, però estem a punt d'assolir un estat de forma òptim i estic convençuda que tindrem les nostres opcions.

Anneta està amb estat de gràcia, i ja porta 4 gols amb dos partits. Esperem que segueixi amb la dinàmica de l'últim partit ara que per fi torna a gaudir del futbol sala com es mereix.
I si l'Anneta els va enxufant, la resta treballarem per fabricar-los i per evitar-los des de les pivots, passant per les ales i les tanques, i així les porteres no tinguin feina, encara que si la tinguessin, segures estem.

Penso que demà serà un bon partit a diferència del primer de tots, on només es va reflectir tensió, nervis, imprecisions i errors. Demà no, demà tot això es convertirà amb espectacle, us ho asseguro.

Us esperem!!

Avui ens saltem el gimnàs

Aquesta nit no tocarà anar a la UB a les 20h per començar la nostra rutina de peses per seguir agafant el punt òptim de forma. Aquesta nit ens lliurem, però per afrontar un objectiu molt més intens.

Les nostres amigues de Sant Petersburg ja som per aquí, i ens han reptat per intentar tornar-nos la derrota que els hi oferirem nosaltres l'any passat al torneig d'Esplugues, on les guanyarem a la final.

Són un equip molt fort i que imprimeix una gran intensitat al joc, aspecte necessari per nosaltres per seguir agafant el ritme de partit que encara ens falta.
El seu joc és dur, com sol ser al Nord d'Europa, on normalment prima més la força i la potència que la qualitat tècnica i tàctica. Penso que ens anirà bé aquesta intensitat per fer-nos fortes amb aquest sentit, i a més aprendre a moure la pilota molt ràpida perquè s'eviti el contacte al màxim.

Així doncs, aquesta nit al pavelló d'AiguaJoc en veiem. 21h.

Us deixo una foto de les rivals perquè les comenceu a conèixer.

Primera victòria a domicili

Són les 21.35 acabem de sortir d'Alacant.

Estem relaxades, hem guanyat 3 punts, i el que és més important, ens hem tret tota la tensió del partit inicial.
Hem jugat tranquil·les, i tot i petits desajusts que encara ens falta corregir em aconseguit tornar a remuntar un gol inicial seu i marxar al descans amb empat a 1.
Just començar la segona part hem tingut el moment de glòria amb el qual en pocs minuts hem fet 4 gols gairebé consecutius, que ens han donat la confiança i la tranquil·litat, tot i que la UA presionava i ens posava difícil la sortida de la pilota.

L'Anneta amb un hattrick s'està retrobant amb el gol, després d'unes temporades difícils per ella esperem que aquest any en pugui fer molts més.
La Berta ha fet un altre golàs de jugada personal amb un xut des de 10 metres que la portera no ha vist i finalment la Bosch ha culminat una gran jugada col·lectiva.

Sortim del vestidor i pugem al bus i les sensacions són unes altres, tot i que moltes de nosaltres encara no estem a gust amb el nostre joc, hem guanyat 3 punts importants, i l'únic que necessitem és continuar treballant, ens queda molt camí per recórrer.

Próxim partit el Móstoles, un rival molt dur que ha fet dos grans partits que han acabat en golejada. Estic convençuda que no els hi tindrem por i sortirem a jugar com sempre ho hem fet contra aquests grans equips.

Som-hi Giro. Només ens queden 8 horetes per arribar a Barcelona...jeje!

Per acabar donar molts Ànims a l'Elisa i l'Antonio, que pasen per un moment difícil i de ben segur haurien desitjat ser a Alacant amb nosaltres per gaudir d'aquest partit. Una abraçada.

A punt per començar la temporada lluny de casa.

Novament hem représ els nostres fantàstics viatges.

Aquest cop tocava Alacant. La sortida va ser a les 18.30 de Barcelona, vam parar a sopar a les 21.30 i a les 2h de la nit ja erem a Alacant, a la vila universitaria. Estem en un hotel que està prou bé i el millor de tot es que des de la finestra veiem el pavelló.
Aquest matí ens hem llevat tard i hem fet un passeig sota un sol considerable...si, encara fa calor.
Després ens ha tocat vídeo i xerrada, ja sabem com jugar, ara només toca que dins la pista ho complim i segurament tindrem les nostres opcions.

Hem dinat a les 14h i a les 15h ja erem a les habitacions per descansar una mica més, només mitja horeta, no gaire més, hem d'estar ben actives si volem treure un resultat positiu.

I finalment farem un últim cafè d'activació i anirem cap al pavelló. Ens trobem un equip nou a la categoria, però amb velles conegudes que ens ho posaran ben difícil. A més segurament que aquí haurem de lluitar contra una gran afició.

Però el Giro, és el Giro i si la setmana passada no vam acabar satisfetes del resultat tot i els tres punts, aquesta vegada esperem que a més dels tres punts oferim un bon joc i puguem tornar a casa sabent que hem fet bé la feina.

Després informarem.

Primera jornada superada

Hem guanyat els primers 3 punts de la temporada.

No sense patiments.

Les sensacions durant tot el dia eren bones, pocs nervis i sensació de tranquil·litat. Teniem clar que si jugàvem com sabien tindriem molt aprop la victòria. La qüestió és que el partit no ha agafat el guió que nosaltres voliem. No hem controlat el tempo i han aparegut moltes impresicions en les passades i en les decisions que preniem. Això ràpidament s'ha vist reflectit en el marcador, 0-1 a pocs minuts de començar. El Rubí ha aprofitat una bona contra per marcar un gol ben d'hora, després d'una bona parada d'Esther i una pilota al pal, Arantxa aprofitava el refús per marcar el primer gol del FSRubí a primera divisió.
El nostre joc ha seguit sent travat i no trobavem la manera de dinamitzar-lo. En aquest moment en el qual no trobem el nord, s'ha d'agrair el bon treball estratègic, que en moltes ocasions ens podrà treure d'un apur, com hem fet avui, amb Sandra apareixent al segon pal aprofitant una bona passada de l'Anneta després d'un servei de banda a falta de 5 minuts per acabar la primera part.
A partir d'aquí la tranquil·litat de no anar perdent ens ha donat moral, i hem començat a controlar més el partit i no deixar contres perilloses que ens possesin en problemes. I gràcies a això ha arribat una bona combinació entre la Clàudia i l'Anneta per banda la qual ha fet valer per posar el Giro per davant en el marcador. Final de primer temps, sense bones sensacions però almenys amb el marcador a favor.
A la segona part hem sortit amb la idea de jugar i tocar més la pilota i així ho hem fet, però l'última passada no acabava d'arribar i el partit ha continuat sent una mica insipit per l'espectador. Berta, després d'encarar a la seva marca a cama cambiada cap a l'esquerra a fet un gran gol després d'un gran xut des de 10 metres. Quedaven 6 minuts per acabar i aquest gol ens ha donat aire i tranquil·litat, però així i tot la nostra fluïdessa en el joc no ha millorat, i patint algun ensurt ben resolt per la Noe i fins i tot traient una pilota de sota de la línia de gol per part de la Clàudia a xut de Laia.

I per fi s'ha acabat. Jo sincerament tenia ganes de que acabés aquest partit, se'n havia parlat massa i penso que no l'hem gaudit i que no l'hem fet gaudir a tots/es els espectadors/es que han vingut a fer-ho. Sap greu això, perquè realment hi havia un gran ambient avui a Gironella.

Només em falta a dir, que això no ha fet més que començar, i que falta molt per recórrer junts/es però us puc ben assegurar que gaudirem, perquè el treball ben fet al final dóna els seus fruits. Contem amb vosaltres per aconseguir-ho.

Pròxima parada Alicant.

Vull felicitar al Rubí i donar-li ànims per afrontar la seva temporada a Primera divisió. El futbol sala català s'ha de fer fort!

Una nova temporada.

Ni a les millors sèries s'hauria aconseguit el que el Futbol Sala Gironella està aconseguint. Mantenir-se durant 8 anys a divisió d'honor (a partir d'aquesta temporada Primera Divisió), no és fàcil, i menys per un poble que segons Viquipèdia té 3456 habitants.
L'esforç de molta gent ha contribuït a que així és mantingui. I l'esforç de totes les jugadores que han vestit la samarreta blanc-i-vermella també.

Ha començat un nou cicle. Un nou cos tècnic. Noves companyes de vestidor. Nous equips a qui enfrontar-se. Però l'essència de Gironella segueix. La il·lusió de gaudir i fer gaudir a cada partit continua. I és que, aquest equip s'ha fet gran gràcies a tot el viscut fins avui, hem tingut moltes alegries, també moments molt difícils, però com molt bé va dir ahir Josep Guardiola a l'entrega de la Medalla d'Or de la generalitat, no hi ha res millor que aixecar-se cada vegada que caiem per sobreposar-se a les adversitats. El Giro ho ha fet i ho continuarà fent mentre aquesta essència existeixi.

Demà ens trobarem un partit complicat. Els nervis del primer partit sempre són inevitables, i encara més quan es tracta d'un derbi, d'un nou equip a Primera Divisió. El Rubí, al qual li donem la benvinguda i li desitgem el millor en aquesta nova etapa, no ens ho posarà fàcil i necessitarem de molta concentració i bon joc per poder tirar endavant aquest primer partit tan important, ja que començar amb una victòria sempre dóna molta moral.

El que tinc clar és que l'afició no fallarà i tot i que just a la mateixa hora juga el Barça, tindrem el pavelló a rebentar amb moltes ganes de tornar a gaudir de futbol sala femení.

Ens veiem demà a les 18h no ens falleu!