Ahir era un altre d'aquells partits que cataloguem de molt difícils. Molt difícil perquè té a grandíssimes jugadores a la seva plantilla, perquè és el recent campió de lliga de la temporada passada i perquè poques vegades hem pogut treure algun resultat positiu contra aquest equip.
Però si una cosa té bona el Giro, és que aquests partits ens agraden, ens hi trobem a gust, perquè sabem que si ens fem fortes en defensa tindrem les nostres oportunitats en atac. Arribat aquest punt només sortim a pista amb la intenció de lluitar i competir al màxim nivell que el cos ens permeti, sabent que si tenim un bon dia tenim moltes opcions de treure un bon resultat.
Ahir no va ser l'excepció. Vam guanyar al Ponte Ourense, però el detall no és que vam aprofitar les 4 oportunitats que vam tenir i que l'Ourense ens va dominar tot el partit, una mica recordant la segona part del partit de Móstoles, en el que hem d'admetre que vam tenir una mica de sort. Ahir en moltes fases del partit vam dominar nosaltres el tempo, i nosaltres posàvem el ritme, dirigint l'atac estàtic com poques vegades ho hem fet, i menys davant d'aquests grans equips. La culminació va ser la bellesa dels 4 gols, de grans jugades col·lectives.
Ahir estàvem fines, teníem les idees clares i una mobilitat dins la pista extraordinària. I gràcies això vam obtenir els fruits, els fruits que no venen de l'atzar i la casualitat, sinó que els hem madurat després de tot un treball molt intens.
Anys enrere teníem el handicap de que a casa ens costava jugar bé, i perdíem molts punts que no havíem de perdre amb la conseqüent repercussió que això té per l'afecció. Aquest començament de lliga almenys permet il·lusionar la gent a que vingui a veure'ns, i no perquè hem guanyat, sinó perquè han gaudit de veure futbol sala.
I és que com a jugadora no hi ha res més gratificant que el saber que si gaudim dins la pista farem gaudir a la resta. Això no te preu.
Tot i així vull acabar recordant que hem de seguir tocant de peus a terra. Hem fet dos molt bons partit contra dos grans rivals, però també hem perdut un partit que ens ha fet mal. L'únic que ens queda per tant és seguir treballant perquè això és molt llarg i estic convençuda de que viurem grans alegries com la d'ahir, però també haurem de patir alguna decepció com la de fa 15 dies.
A seguir treballant. Som-hi Giro!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada