VISCA L'ESPECTACLE PERÒ NO OBLIDEM EL TREBALL

A principi de temporada, quan miràvem el calendari pensàvem... uff!!! ens toquen partits molt difícils al principi... i realment així ha estat, i a més a més curiosament el que hem perdut era el que a priori pensàvem que seria el més assequible de tots.
Que vull dir amb aquesta introducció, que tot i que cada equip té el seu “caché” (aconseguit al llarg dels anys), aquí no hi ha res fet abans de cada partit, i aquesta lliga serà maca per això. Perquè després de molts anys de bipartidisme o tri partidisme sembla que la cosa comença a divergir i a repartir-se una mica. Això pinta de que serà emocionant. Aquest fet tan simple penso que pot fer que molta gent s'enganxi i vulgui seguir de més a prop aquest esport. Sinó, podem mirar-nos a nosaltres mateixos o és que ara la gent no està més engrescada que mai, pels bons resultats obtinguts i per la nostra posició a la taula, pels partits igualats que hem realitzat, per l'espectacle que s'ha donat al pavelló, aquesta igualtat farà que aquest esport tan intens guanyi afeccionats.

I ara, parlant més concretament de nosaltres i contenint el vertigen convertit en eufòria que pot provocar veure'ns tan a dalt, s’ha de remarcar que no estem fent res més que treballar i complir amb les indicacions dels entrenadors. Molts direm; "sí, hem tingut sort", hem guanyat partits d'un gol de diferència però els podríem haver perdut també perquè l'altre equip ha tingut moltes ocasions. Jo crec en la sort, però la sort buscada, com diuen alguns. I aquesta sort és el reflex del treball, de la intensitat en cada minut d'entrenament, de l'atenció en cada una de les explicacions i sobretot en la preparació de cada partit, perquè cap detall s'escapi de la nostra planificació. Amb aquest sentit la improvisació és redueix i per tant la sort té menys influència en el resultat final.
Si estem ara mateix a dalt és perquè ara per ara ens ho hem guanyat, segurament no és la nostra posició real, però almenys significa que alguna cosa estem fent bé. Per tant ara més que mai no podem caure en un estat de relaxació, ara més que mai hem de lluitar perquè almenys aquest treball es segueixi reflectint dins la pista. Segurament quan arribi la derrota serà dolorosa, com ho va ser el dia de Soto, però sabeu què? Estic convençuda que aquella derrota ens ha permès fer aquests tres grans partit, aquella derrota ens va ensenyar moltes coses, aquella derrota per poca importància que l'hi vulguem donar, és la clau per adonar-nos d'on som, i la següent derrota ens farà més fortes, perquè si una cosa estem aprenent després de 8 anys és aprendre a competir de tu a tu, sense temors a qui ens enfrontem, creient amb el que fem, creient que podem.

Per acabar vull fer un apunt a les sensacions després de la victòria del dissabte. En acabar el partit i guanyar, el grup de 12 jugadores i el cos tècnic haurien d'estar exultants d'alegria, però no, veus que alguna companya no està contenta amb el treball realitzat durant el partit i això no la permet mostrar aquesta felicitat, doncs a mi això no em permet assaborir la victòria de la mateixa manera. Per tant, encara queda feina per fer... Que totes nosaltres puguem trobar la peça que encaixi i s'ajusti a les nostres necessitats i a les del grup no és fàcil, però a més de la victòria, més victòria és aconseguir que totes ens en puguem sentir partícips de cada segon que vivim en aquest moment, perquè en això no hem de tenir dubtes... TOTES FORMEM PART D’AIXÒ.

SI US PLAU, UNA MICA DE SENY…

Després del bon resultat que vàrem aconseguir el passat dissabte a la difícil pista del fins llavors líder, el Cajasur Còrdova, és el moment de ser més objectius i realistes que mai. Hem de ser tots conscients que això acaba de començar, que portem 6 jornades de lliga i que encara manquen 24, que representen un total de 72 punts en joc contra grans equips i grans jugadores, masses punts com per expressar i tenir ara mateix expectatives innecessàries que no ens deixin veure la realitat. Hem de seguir competint setmana a setmana i tothom ha de ser conscient d’això.

És cert que l’equip està treballant molt bé, que es deixa la pell en cada entrenament i en cada acció en la que es participa, que molts dels resultats estan acompanyant, però no oblidem que estem en una competició extremadament exigent, que obliga a estar al màxim en tot moment. Per tant, malgrat aquest bon inici de la lliga, sabem que no hem de relaxar-nos, hem de seguir treballant i aquesta constància en la feina del dia a dia és la que ens ajudarà a tots a sentir-nos orgullosos d’aquest fantàstic grup de jugadores que defensen l’escut i els colors del F.S. Gironella arreu del territori espanyol.

Això no vol dir que no hem d’estar satisfets amb aquest principi de temporada; crec que ho hem d’estar i molt, però si ens quedem només amb això podem perdre de vista el que representa una temporada sencera de lliga. Són 10 mesos de competició, de viatges, de moltíssims entrenaments, d’alegries i decepcions, de molt esforç... i ara només en portem 2.

De petits ens diuen que les cases s’han de fer amb una bona base i no es comencen a construir per la teulada, sempre ens han ensenyat que hem de ser constants en la feina per aconseguir resultats. Valorem tots aquesta constància i l’esforç que estan realitzant aquest grup de jugadores, ajudem-les en els moments bons i en els no tan bons, posem el nostre granet de sorra a intentar que tot surti bé i no caiguem en eufòries anticipades que no ens porten enlloc. Si us plau, una mica de seny...

Robert

La prova de foc i l'equip

Haver guanyat al campió i subcampió de lliga de la temporada passada pensem que no és un miratge. Pensem que és fruit de la feina ben feta durant aquests anys sumant-li la mica de sort que és requereix per fer-ho.
Demà ens enfrontem a un equip que ha demostrat clarament de quin peu calça.
Nosaltres confiades en el nostre joc, no volem altre cosa que seguir competint com ho hem fet fins ara quan ens hem enfrontat a potents rivals.

Ara bé, avui deixarem de banda els tòpics de cada partit.

Avui tinc ganes de parlar de la força de l'equip. Del sentiment d'equip. De l'energia positiva que es desprèn.

Si això mateix, l'energia positiva que genera aquest sentiment es produeix quan, tot el conjunt, tot el grup humà és sent partícip. D'una forma o una altre sap que pot aportar el seu granet de sorra.

En el futbol, a vegades és molt complicat que un grup de 12 persones puguin sentir-se així, sempre hi ha algú que per una cosa o altre no acaba de sentir-se plenament involucrada.

I perquè dic això perquè l'energia que s'aconsegueix quan això és així és immensa. Amb permís de l'entrenador només animo a totes les companyes a que ens sentim així, trobem el nostre rol i el defensem com millor sapiguem. Sé que algunes potser encara no heu trobat aquest sentiment però estic convençuda que tard o d'hora trobareu la manera de fer-ho, mentrestant no defalliu en els entrenaments. Tot esforç té la seva recompensa i tot esforç individual assoleix èxits en equip.

Gaudir i fer gaudir no té preu

Ahir era un altre d'aquells partits que cataloguem de molt difícils. Molt difícil perquè té a grandíssimes jugadores a la seva plantilla, perquè és el recent campió de lliga de la temporada passada i perquè poques vegades hem pogut treure algun resultat positiu contra aquest equip.

Però si una cosa té bona el Giro, és que aquests partits ens agraden, ens hi trobem a gust, perquè sabem que si ens fem fortes en defensa tindrem les nostres oportunitats en atac. Arribat aquest punt només sortim a pista amb la intenció de lluitar i competir al màxim nivell que el cos ens permeti, sabent que si tenim un bon dia tenim moltes opcions de treure un bon resultat.

Ahir no va ser l'excepció. Vam guanyar al Ponte Ourense, però el detall no és que vam aprofitar les 4 oportunitats que vam tenir i que l'Ourense ens va dominar tot el partit, una mica recordant la segona part del partit de Móstoles, en el que hem d'admetre que vam tenir una mica de sort. Ahir en moltes fases del partit vam dominar nosaltres el tempo, i nosaltres posàvem el ritme, dirigint l'atac estàtic com poques vegades ho hem fet, i menys davant d'aquests grans equips. La culminació va ser la bellesa dels 4 gols, de grans jugades col·lectives.

Ahir estàvem fines, teníem les idees clares i una mobilitat dins la pista extraordinària. I gràcies això vam obtenir els fruits, els fruits que no venen de l'atzar i la casualitat, sinó que els hem madurat després de tot un treball molt intens.

Anys enrere teníem el handicap de que a casa ens costava jugar bé, i perdíem molts punts que no havíem de perdre amb la conseqüent repercussió que això té per l'afecció. Aquest començament de lliga almenys permet il·lusionar la gent a que vingui a veure'ns, i no perquè hem guanyat, sinó perquè han gaudit de veure futbol sala.

I és que com a jugadora no hi ha res més gratificant que el saber que si gaudim dins la pista farem gaudir a la resta. Això no te preu.

Tot i així vull acabar recordant que hem de seguir tocant de peus a terra. Hem fet dos molt bons partit contra dos grans rivals, però també hem perdut un partit que ens ha fet mal. L'únic que ens queda per tant és seguir treballant perquè això és molt llarg i estic convençuda de que viurem grans alegries com la d'ahir, però també haurem de patir alguna decepció com la de fa 15 dies.

A seguir treballant. Som-hi Giro!

El campió de la lliga passada

Demà tornarà a ser un d'aquells partits que agraden a la gent.

Un gran equip que visita la pista del Gironella. I com sol ser de costum salvat d'algunes ocasions, el Giro es caracteritza per fer grans partits. Imprimint molta intensitat en defensa i aprofitant les oportunitats que es puguin crear.

El Ponte Ourense, campió de la lliga passada ha anat formant un gran bloc durant aquests últims anys, així com ho demostra l'èxit de l'any passat. Enguany continua pel mateix camí i ja està segon empatat a punts amb el Còrdova. Té jugadores molt ràpides i potents com Amparo (pitxitxi els últims dos anys de divisió d'honor), jugadores molt habilidoses com Sarita, altres com Marta recentment convocada amb la selecció espanyola per primera vegada que desequilibra i finalitza amb facilitat, amb una jugadora que aquest any es retirava però que degut a la lesió de Laura Fernández ha continuat per ajudar a l'equip, és Bea Seijas, mite del futbol sala femení i que ha fet història, per el seu domini del tempo del partit, pel seu domini de pilota des de darrere i per la seva visió de joc. Finalment la porteria la tenen ben coberta amb l'Eva, portera internaciol que sempre ha fet grans partits a Gironella.

Així doncs ens espera un partit difícil, però alhora emocionant, segur que serà disputat i davant totes aquestes grans jugadores que he nombrat no podem descuidar de les grans jugadores que tenim a casa, i es que realment no tenim res a envejar.

Sabeu que? jo penso que elles pensen el mateix de nosaltres, ens tenen por. Només ens cal creure-ho perquè tenim tanta qualitat com elles.

Amb la intensitat que estem posant als entrenaments tinc clar, que si no és demà serà la setmana següent, però que sobre tot no hem de tenir por a ningú, perquè valem molt.

I que no falti gaudir-ho. Si gaudim dins la pista, férem gaudir a tothom que ens ve animar, però és que a més, segur que n'obtenim un bon resultat!

Després d'un descans Energies renovades

Ahir vam tornar a començar els entrenaments després de tres dies de descans. Semblen pocs dies, però portàvem 8 setmanes intenses sense tenir 3 dies seguits de descans, ni tan sols dos. I això de tan en tan s'agraeix.
El cos ha estat absorbint molta càrrega per tal d'arribar a un estat de forma òptim, i arribades a aquest punt, tota aquesta càrrega acumulada, després d'aquesta pausa es convertirà en més energia i més intensitat (anomenada sobrecompensació).

La setmana passada va ser molt dura, a nivells d'entrenament, i quan vam arribar al dijous és notava un estat físic i mental molt fatigat, i les jugadores reclamàvem descans descans i descans, però el dijous es va entrenar, tocava entrenar. Faltava un petit esforç per acabar de posar el cos al límit, ara tot aquest esforç es reproduirà amb un millor estat de forma per part de cada una de nosaltres.
Perquè ho entengueu, us poso un gràfic.
Com veiem estímuls repetits sense un període suficient de descans produeixen una corba negativa (estat de forma), però a la mínima que es dóna un descans aquesta corba torna positiva, això és el que s'anomena sobrecompensació.

Jo sóc la primera que necessito descans però amb aquest sentit entenc perfectament les raons de l'entrenador i valia la pena un petit sacrifici per un futur benefici de totes no creieu?

Ahir retornant als entrenaments, les sensacions van ser bones en general, és va notar la "xispa" i la "frescura" mental que havia faltat l'última setmana, i és que ens venen 3 partits molt difícils ara i per tirar-los endavant ens farà falta aquest bon estat de forma i molt més.

Però no tenim por, sabem que som capaces del més difícil, així que l'únic que hem de fer és seguir entrenant com ho hem estat fent.

Som-hi GiRo!

Burot17

amistós, kitkat i ossos durs de pelar...

Aquesta setmana serà dura, però al final tindrà la seva recompensa.

Després de dos entrenaments intensos el dilluns i dimarts, avui toca un partit amistós contra el FS Sabadell.
Ens anirà molt bé per poder seguir treballant els petits desajusts que encara tenim en molts aspectes del nostre joc. Aquest dissabte no tenim partit, i per tant la càrrega de partit necessària per no perdre el ritme la farem avui.
Demà tornarem a entrenar i per fi arribarà un descans ben merescut i necessari de tan en tan per poder recarregar piles...3 dies seguits allunyades de la pista, temps suficient per ocupar el nostre temps amb altres activitats i inquietuds, les quals molt sovint es troben a faltar, però que en molts casos sacrifiquem per seguir gaudint d'aquest esport, que en definitiva és el que més ens omple, però tot i així s'agraeixen aquestes petites pauses.

La que no podrà descansar és la Clàudia, que la tenim concentrada a Ourense amb la Selecció espanyola entrenant matí i tarda. El diumenge jugarà contra la selecció russa i esperem i desitgem que li vagi molt bé.

La setmana que ve rebrem a Ourense, segon a la classificació empatat amb Còrdova, primer, que serà el següent desplaçament, així que tenim dos ossos pels quals necessitarem el 150% de cada una de nosaltres i que segurament marcarà molt el nostre estat real, perquè ni serem millors per guanyar al Móstoles ni serem pitjors per perdre a Soto, queda molt per endavant, queda molt per viure i ara realment venen els partits pels quals una juga i gaudeix el futbol sala.

Però tot això després del descans. Aprofite'm-lo noies.

MOMENT DE REFLEXIÓ… (Soto del Real 4 – F.S.Gironella 2)

Ara fa tot just una setmana la sensació que teníem totes les persones que formem part del gran grup humà que és en realitat aquest equip era de satisfacció per la feina ben feta, per haver aconseguit el nostre objectiu marcat durant la setmana, per haver guanyat al “tot poderós” Mòstoles, per tenir tres punts més a la classificació... Aquesta tarda, set dies després, hem patit la primera derrota de la temporada a Soto del Real i aquell sentiment de satisfacció s’ha convertit de cop en frustració i decepció per no assolir una victòria que era important per nosaltres.

La temporada és molt llarga i haurem de conviure amb situacions agradables i d’altres de no tant. És bo fer una reflexió sobre el que hem viscut aquesta tarda, però hem de seguir treballant. Això no s’atura.

En psicologia es diu que el grau de decepció és directament proporcional al nivell de les expectatives marcades... A més expectatives no complertes major és la decepció... És per aquest motiu que el partit d’avui, que ja ha passat, no ha de ser per nosaltres només una font de decepció, l’hauríem de convertir en un aprenentatge de cara a situacions que ens puguem trobar en un futur. El nostre gran objectiu de la temporada és competir cada partit, ser capaços de ser un equip competitiu en totes i cadascuna de les 30 jornades que hi ha en aquest campionat. Els partits d’aquesta competició són durs, molt durs, igualats, molt igualats, i, en la majoria de casos es decidiran per petits detalls... Hem de treballar per tal que aquests petits detalls afavoreixin els interessos del Giro i no de l’equip contrari. Això és el que ens portarà a seguir guanyant partits.

Avui no ha estat possible fer-ho, Soto ens ha superat en aquest aspecte, però si voleu que us sigui sincer, ara és el moment en el què més crec en aquest equip, en les jugadores que en formen part i en el treball que estan realitzant. Veure com entrenen, com s’esforcen, el grau de compromís que tenen en tot moment i les cares de ràbia per no haver aconseguit aquests tres punts em fa estar convençut que seguirem endavant i que aquest grup de jugadores donarà a l’afició del Gironella grans alegries durant la temporada. No en tinc cap dubte.

Ara tenim 15 dies per preparar els següents compromisos de lliga... Hi ha qui diu que tenim un calendari molt difícil en les properes jornades (Ourense, Còrdova, Burela...). Nosaltres ja ho sabíem, però avui Soto ens ha demostrat que el concepte calendari difícil només en jornades concretes no és real... Cada jornada serà complicada, sigui quin sigui en rival, però treballarem per superar qualsevol complicació que ens trobem en el camí.

Ànims noies, és el moment d’estar més junts que mai... 1,2,3, EQUIIIIIIP!!!