Fa uns dies, vaig tenir la sort d'assistir a una interessant classe del màster al qual estic matriculada, i dic sort, perquè em va agradar molt, la forma d'explicar-se del professor, Pep Marí.
El tema de la classe era sobre la necessària preparació psicològica per competir.
En la preparació d'un esportista per aconseguir èxits esportius, hi apareixen normalment la figura de l'entrenador, la del preparador físic, la dels metges i fisioterapeutes, actualment està sorgint la dels recuperadors o readaptadors, però en molts casos mai s'anomena la feina dels psicòlegs. I és que ells dintre de l'esport també fan una gran feina.
De la mateixa manera que preparem el nostre cos físicament, tècnicament, tàcticament, nutricionalment, també l'hem de preparar psicològicament.
Un esportista sense una preparació psicològica sol rendir de forma irregular i normalment per sota del seu nivell.
Un esportista amb preparació psicològica rendeix de forma regular i estabilitza el rendiment dins el seu nivell, compte però, que això no porti a tenir el mal concepte de pensar que millorarà el rendiment de l'esportista, per sobre del seu nivell màxim".
Hi ha una sèrie de condicionants que permetran aconseguir que l'esportista assoleixi el 100% i aquests són els següents:
- PODER APRENDRE: i d'això dependrà la "personalitat"(tímid, extravertit, positiu, perfeccionista, etc.) i "l'entorn immediat"(família, amics, entrenadors, parella, etc.) de l'esportista. Una frase que pot resumir aquesta punt és una de Patxo Maturano que diu: "Se juega como se vive".
- VOLER APRENDRE: i amb això s'ha de tenir molt clar el que es vol, "claredat" i pagar tot el seu preu, "compromís". L'objectiu i el compromís han d'anar amb concordança, i d'aquí esmentaré un exemple segurament molt conegut per molts de vosaltres i que a mi em va agradar.
La diferència entre la implicació (gallina) i el compromís (porc).
La gallina està implicada i la seva producció és de "X" ous, per tant la seva funció és produir ous.
El porc està compromès i la seva producció és de tants "kg de bacó", és a dir, la seva funció és deixar-hi la pell.
Així la gallina s'implica amb un 70% però és que el porc hi deixa la pell, és compromet al 100%.
El millor de tot això, és que podem pensar que s'hi estem al 100% compromesos aconseguirem l'èxit, i això tampoc és així, l'èxit depèn de molts altres factors, però el que si podem afirmar és que si només estem al 70% implicats segur que mai aconseguirem res!!!
I la frase que resumeix molt bé aquest condicionant és una de César Luís Menotti que diu: " No hay que llorar cuando se pierde, hay que llorar cuando se traiciona el compromiso"
- SABER APRENDRE: Hi ha dues maneres d'aprendre
l'acumulatiu; que és defineix com un aprenentatge al qual li afegim un altre aprenentatge i se sumen. És lent.
L'associatiu; s'explica de tal manera que a partir d'un aprenentatge establert, se'n hi afegeix un altre, i aquest s'associa de tal manera què el podem extrapolar a altres accions per les quals sigui útil aquest mateix aprenentatge. Més efectiu.
En aquest punt serà molt important conèixer la forma de captar la informació de l'esportista per saber-li donar les pautes més adients per la seva pròpia assimilació.
I dues frases que defineixen aquest condicionant serien:
"Els perdedors es queixen, els guanyadors aprenen" de Jorge Valdano
" Si no vols ser el millor també deixaràs de ser bo" Entrenador de tennis taula.
- SABER DEMOSTRAR LO APRÈS: "saber competir". totes les coses que jo sàpiga fer per rendir serà el moment de demostrar-les. x+y+z=guanyar. S'ha d'estar segur del que fem.
La frase que ho defineix és la següent: "Controla el controlable"
I com a conclusió deixo una frase meva: “anar al psicòleg no és de bojos, més bé de llestos”!!
*Apunts presos a la classe del Professor Pep Marí, psicòleg del Car de San Cugat.
Un esportista sense una preparació psicològica sol rendir de forma irregular i normalment per sota del seu nivell.
Un esportista amb preparació psicològica rendeix de forma regular i estabilitza el rendiment dins el seu nivell, compte però, que això no porti a tenir el mal concepte de pensar que millorarà el rendiment de l'esportista, per sobre del seu nivell màxim".
Hi ha una sèrie de condicionants que permetran aconseguir que l'esportista assoleixi el 100% i aquests són els següents:
- PODER APRENDRE: i d'això dependrà la "personalitat"(tímid, extravertit, positiu, perfeccionista, etc.) i "l'entorn immediat"(família, amics, entrenadors, parella, etc.) de l'esportista. Una frase que pot resumir aquesta punt és una de Patxo Maturano que diu: "Se juega como se vive".
- VOLER APRENDRE: i amb això s'ha de tenir molt clar el que es vol, "claredat" i pagar tot el seu preu, "compromís". L'objectiu i el compromís han d'anar amb concordança, i d'aquí esmentaré un exemple segurament molt conegut per molts de vosaltres i que a mi em va agradar.
La diferència entre la implicació (gallina) i el compromís (porc).
La gallina està implicada i la seva producció és de "X" ous, per tant la seva funció és produir ous.
El porc està compromès i la seva producció és de tants "kg de bacó", és a dir, la seva funció és deixar-hi la pell.
Així la gallina s'implica amb un 70% però és que el porc hi deixa la pell, és compromet al 100%.
El millor de tot això, és que podem pensar que s'hi estem al 100% compromesos aconseguirem l'èxit, i això tampoc és així, l'èxit depèn de molts altres factors, però el que si podem afirmar és que si només estem al 70% implicats segur que mai aconseguirem res!!!
I la frase que resumeix molt bé aquest condicionant és una de César Luís Menotti que diu: " No hay que llorar cuando se pierde, hay que llorar cuando se traiciona el compromiso"
- SABER APRENDRE: Hi ha dues maneres d'aprendre
l'acumulatiu; que és defineix com un aprenentatge al qual li afegim un altre aprenentatge i se sumen. És lent.
L'associatiu; s'explica de tal manera que a partir d'un aprenentatge establert, se'n hi afegeix un altre, i aquest s'associa de tal manera què el podem extrapolar a altres accions per les quals sigui útil aquest mateix aprenentatge. Més efectiu.
En aquest punt serà molt important conèixer la forma de captar la informació de l'esportista per saber-li donar les pautes més adients per la seva pròpia assimilació.
I dues frases que defineixen aquest condicionant serien:
"Els perdedors es queixen, els guanyadors aprenen" de Jorge Valdano
" Si no vols ser el millor també deixaràs de ser bo" Entrenador de tennis taula.
- SABER DEMOSTRAR LO APRÈS: "saber competir". totes les coses que jo sàpiga fer per rendir serà el moment de demostrar-les. x+y+z=guanyar. S'ha d'estar segur del que fem.
La frase que ho defineix és la següent: "Controla el controlable"
I com a conclusió deixo una frase meva: “anar al psicòleg no és de bojos, més bé de llestos”!!
*Apunts presos a la classe del Professor Pep Marí, psicòleg del Car de San Cugat.
