dijous, 24 de novembre del 2011

Des d'Odense


Hola a tothom! Fa uns dies la Marga em va proposar d’escriure 4 ratlles per aquest blog del Giro i tot i que no sabia molt bé que escriure em va fer il·lusió!

La gent que em coneix ja sap que estic d’Erasmus a Odense (Dinamarca) i que des d’aquí costa una mica més de seguir com va la lliga i tots els moviments de la competició, però per a mi això és només una part del Gironella.

Sembla que quan estàs a fora de casa les coses relacionades amb la teva terra et fan especial il·lusió, tinc un amic finlandès que de tan en tan necessita fer una bona sauna, italians que s’alegren de veure que aquí també hi ha oli de la Toscana o catalans que somriuen quan veuen un danès que porta la samarreta del Messi… però el meu moment de sentir-me a prop de casa és quan rebo els Info-Giros! Tot i que algun dissabte al matí em despertin… em fa molta gràcia llegir-los, és llavors quan penso mira, ja deuen estar pujant cap a Gironella o ja han enfilat el bus per viatjar... i molt més aquest any que gairebé tots els que arriben són més que positius!

Aquí l’esport rei és l’handbol seguit del bàdminton i el futbol sala no és gaire conegut, però tot i que a vegades els costa una mica entendre quin és l’esport que practicava a Catalunya, des d’aquí també vaig fent una mica de propaganda a gent d’arreu del món, tot i que a la majoria els sigui impossible pronunciar el nom! La veritat és que quan els explico la història del club on jugava molts coincideixen en que té molt de mèrit que un poble tant petit tingui un equip així!

Potser semblarà una tonteria però crec que durant tots els anys que he gaudit de l’equip també m’han servit de molt en aquesta nova experiència, sobretot a l’hora de conviure i respectar, relacionar-me i mostrar principis. Potser l’eslògan que utilitzava el Barça “el valor de tenir valors” podria ser perfectament el d’un club tan humà com el de Gironella.

Així que des d’aquí felicitar-vos a totes i tots pel gran inici de temporada que esteu fent i animar-vos a seguir així! Perquè crec que conec bé aquest equip i sé que d’il·lusió i talent no en falta pas!

Una abraçada molt forta!

Maria

diumenge, 20 de novembre del 2011

La jornada de Reflexió

Per unes hores líders.

Per primera vegada de la temporada, el FS Gironella és col·loca líder, no recordo si algun cop en tot el camí a DH ho havia aconseguit, en la primera o segona jornada de lliga, el fet és que aquest any no serà per oportunitats de posar-s'hi. N'ha tingut dues de molt clares, la primera davant el Soto del Real, amb la qual una victòria ens hauria posat primeres en solitari, i l'altra davant el Saragossa, però en els dos casos no hem pogut sumar els tres punts, cosa que ens ha privat d'aquest privilegi (o no!).

Ahir vam guanyar un partit molt important, però no perquè per un moment ens posàvem líders (mentre escric aquestes línies està jugant el Cajasur), sinó perquè distanciem al cinquè classificat fins ara.

Un altre factor important a tenir en compte és que hem aconseguit 25 punts, xifra amb la que ronda la lluita pel descens, per tant tenim un objectiu gairebé complert.

Pensareu, quin objectiu més poc ambiciós per aquest equip. La qüestió no és que sigui poc ambiciós, sinó que un gran objectiu s'aconsegueix a partir de petits objectius, d'anar pas a pas, i això és el que està fent el Giro.
No volem sentir a parlar d'objectius de lluitar per la lliga, ni de copa ni de res. Volem jugar els partits com els d'ahir, volem gaudir a la pista com ho vam fer ahir, volem fer gaudir a la gran afició que ve a veure'ns com ahir, volem competir cada partit, aquest és el nostre primer objectiu, la resta ja vindrà.

La jornada de reflexió per tan, ens deixa amb una cosa clara. Gaudim del que estem vivint... futbolísticament parlant, perquè de la resta...en sabrem avui els resultats...Blaus o Vermells jo em quedo amb el blanc-i-vermell!

Som-hi Giro.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Totes a una

Un dia després de disputar un dels partits més durs (agressivament parlant) que recordo, penjo aquesta foto que ens va fer la Magda durant l'escalfament.
M'agrada, perquè és el reflexe del que som, del que hem estat i del que seguirem sent d'aquí en endavant.

Lluny de joc violent, lluny de males paraules, lluny de gests desagradables...Creixem a partir del respecte mutu, el treball en equip i la honestedat.

No cal que ho expliqui, la imatge parla per si sola.


Ara més que mai SOM UNA!

dimarts, 8 de novembre del 2011

Ni abans tan bones ni ara tan dolentes, simplement el Giro!


Després del partit del cap de setmana, és normal que no estiguem satisfets pel punt aconseguit; segurament al finalitzar el partit tothom va començar a pensar què podria haver fet millor i què hauria pogut haver canviat per tal d'aconseguir la victòria.
No ens hem d'ofuscar i hem de mirar cap endavant ja que queda molta lliga. És un punt guanyat fora de casa i que hem sumat; a més ens confirma una cosa que ja sabíem des del principi del campionat: no tindrem cap partit fàcil. En tots els partits ens trobarem amb diferents dificultats i els hem d'anar superant per anar creixent i millorant com equip.
Sembla que ara, per només puntuar fora de casa, ja estem de cap a caiguda; que tot el que hem aconseguit abans ha sigut qüestió de sort; i que nosaltres no hem fet res per tirar això endavant; ni molt menys. S'ha jugat, s'ha competit i s'ha intentat guanyar en tot moment.
Està bé poder veure el nostre equip a dalt de la classificació, però si només ens centrem en això i comencem a fer càbales sobre quants punts podem aconseguir ens equivoquem; perquè els punts s'aconsegueixen jugant els partits i centrant-nos en el partit que ara ens toca jugar.
Tot això no ha sigut producte de la casualitat i de l'atzar; tot l'equip ha treballat força tots els entrenaments per preparar els partits i treure el rendiment més òptim de l'equip. No hem de treure importància a l'esforç que donem cada dia en els nostres entrenaments; realment això si que és espectacular i ho veiem els que hi estem dilluns, dimarts i dijous.
Així que ara hem de continuar treballant i estan unides més que mai; ja sabeu el dit: la unió fa la força.
1, 2, 3, ¡EQUIP!

Dani